La diligència del mestre, un valor personalista. Actualitat del document Gravissimum Educationis

Abstract

In this article we analize the document on education published by the II Vatican Concile in 1965. In this document we can find the idea of “diligence” as a virtue to be developed in teacher’s education. How can we use this notion as an aggiornamento for the present, taking into account the questioning of teacher’s education today? Can we identify a personalist perspective in the document? What would be the main arguments for defending such a perspective?

En aquest article analitzem el document sobre educació del Concili Vaticà II publicat l’any 1965. Aquest text presenta la idea de la diligència del mestre com una virtud a desenvolupar en la seva formació. Com podem aplicar aquesta noció al moment actual de “crisi” de la formació de mestres? Com podem actualitzar-la? Fins a quin punt es tracta d’una perspectiva personalista i quins serien els arguments perdefensar-ho?