Espiritualitat: heterodòxia i punt de trobada, un actiu per a l’educació social

Abstract

Contemporary Western societies are showing a growing interest in the non- material needs of the individual, what might be called interiority or spirituality. We have gone from collective struggle and social commitment to the cult of the self, with an emphasis now on the need to care for the inner realm from a non-religious view of the individual, a vision that needs to harmonize with the various religious traditions that exist in out cities. The idea that spirituality is a dimension of the human being is coming to be accepted by a majority of people. In this light, religion as a set of beliefs that give rise to a particular vision of life is a particular form of concrete spirituality.

This approach adds a fourth pillar to the biopsycho- social model of the human sciences, on which the training of social workers is based — one that takes account of the spiritual dimension.

El mundo occidental contemporáneo está desvelando un interés creciente por las necesidades no materiales de la persona, lo que podríamos denominar interioridad o espiritualidad. Hemos pasado de la lucha colectiva y del compromiso social al culto del yo, y se pone de manifiesto la necesidad de cuidar la dimensión interior desde una visión no religiosa de la persona, que debe convivir con las tradiciones religiosas que pueblan las ciudades. La afirmación que la espiritualidad es una dimensión propia del ser humano es cada vez más aceptada por una mayoría de personas. En este sentido, la religiosidad, como conjunto de creencias que dan pie a una determinada visión de la vida, es una forma determinada de concretar la espiritualidad. Este escenario añade al modelo bio-psicosocial de las ciencias humanas, sobre el que se ha basado la formación de los educadores sociales, un cuarto pilar, el que hace referencia a la dimensión espiritual.

El món occidental contemporani està desvetllant un interès creixent per les necessitats no materials de la persona, el que podríem anomenar interioritat o espiritualitat. Hem passat de la lluita col·lectiva i del compromís social al culte del jo, i es fa palesa la necessitat de tenir cura de la dimensió interior des d’una visió no religiosa de la persona, que ha de conviure amb les tradicions religioses que poblen les ciutats. L’afirmació que l’espiritualitat és una dimensió pròpia de l’ésser humà és cada vegada més acceptada per una majoria de persones. En aquest sentit, la religiositat, com a conjunt de creences que donen peu a una determinada visió de la vida, és una manera determinada de concretar l’espiritualitat. Aquest escenari afegeix al model bio-psico-social de les ciències humanes, sobre el qual s’ha basat la formació dels educadors socials, un quart pilar, el que fa referència a la dimensió espiritual.