L’acció socioeducativa des de la complexitat. Desafiaments i propostes

Abstract

L’acció professional descansa en quatre pilars que es retroalimenten entre ells: un marc epistemològic sòlid per fer una interpretació dels fenòmens sobre els quals es vol operar, una cultura professional que aporta un marc d’actuació tècnic i que ha de ser coherent amb els supòsits teòrics des dels quals s’explica la realitat, un marc legal i jurídic que regula l’activitat i una perspectiva ètica sobre els deures morals i els compromisos ètics que s’adquireixen amb la societat i amb les persones ateses. En aquest article es posa l’èmfasi en el desajustament que es produeix actualment entre el marc epistemològic i la cultura professional, a partir de la qual es construeixen processos tècnics. Mentre que el primer se situa majoritàriament dins de les teories de la complexitat, encara es donen respostes des d’una professionalitat actuadora, pròpia d’un model positivista cartesià, quan caldria estar treballant des d’una professionalitat reflexiva. Aquest desajustament afecta directament l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat professional i també genera contradiccions de caràcter ètic. Des d’aquest punt de partida, en el text s’identifiquen els elements essencials de les teories de la complexitat que cal tenir en compte en l’acció professional, es descriuen les dues cultures professionals predominants (reflexiva i actuadora) i es fan propostes tècniques des de la professionalitat reflexiva per assegurar la coherència amb el model epistemològic de complexitat.

La acción profesional descansa sobre cuatro pilares que se retroalimentan entre ellos: un marco epistemológico sólido para realizar una interpretación de los fenómenos sobre los que se quiere operar, una cultura profesional que aporta un marco de actuación técnico y que debe ser coherente con los supuestos teóricos desde los que se explica la realidad, un marco legal y jurídico que regula la actividad y una perspectiva ética sobre los deberesmorales y los compromisos éticos que se adquierencon la sociedad y con las personas atendidas. En el presente artículo se pone énfasis en el desajuste que se produce actualmente entre el marco epistemológico yla cultura profesional, a partir de la cual se construyen procesos técnicos. Mientras que el primero se sitúa mayoritariamente dentro de las teorías de la complejidad, todavía se dan respuestas desde una profesionalidad actuadora, propia de un modelo positivista cartesiano, cuando se debería estar trabajando desde una profesionalidad reflexiva. Este desajuste afecta directamente a la eficacia y eficiencia de la actividad profesional y también genera contradicciones de carácter ético. Desde este punto de partida, en el texto se identifican los elementos esenciales de las teorías de la complejidad a tener en cuenta en la acción profesional, se describen las dos culturas profesionales predominantes (reflexiva y actuadora) y se hacen propuestas técnicas desde la profesionalidad reflexiva para asegurar la coherenciacon el modelo epistemológico de complejidad.

Professional action rests on four mutually dependent pillars: a solid epistemological framework to interpret the phenomena on which we want to operate; a professional culture to provide a technical framework for action and which must be coherent with the theoretical assumptions from which reality is described; a legal and juridical framework that regulates the activity; and an ethical approach to the moral duties and ethical commitments that are acquired with society and with the people to whom we provide care. This article focuses on the current mismatch that exists between the epistemological framework and the professional culture based on which technical processes are constructed. While the former is based largely on theories of complexity, responses are still given from the perspective of active professionalism typical of a Cartesian positivist model when our work should be based on reflective professionalism. This mismatch directly affects the effectiveness and efficiency of professional activity and also generates contradictions of an ethical nature. From this starting point, the paper identifies the essential elements of theories of complexity that should be taken into account in professional action. Furthermore, it describes the two predominant professional cultures (reflective and active) and makes technical proposals from the perspective of reflective professionalism to ensure coherence with the epistemological model of complexity.