English as Additional Language Teaching: A Comparison of Policy and Practice in Estonia and Catalonia. Challenges and Opportunities of Introducing the Principles of Plurilingual Pedagogies in Public Schools

Abstract

This research compares English as an additional language (AL) teaching policy and practice in public secondary schools in Estonia and Catalonia, with a focus on the commonness of the use of plurilingual pedagogies in English lessons. Given the complex and not always welcoming attitude towards the use of Russian in Estonian schools, and the use of Spanish in Catalan schools, the research asks if public policy and English teachers are informed by the potential benefits of involving s L1-s and other plurilingual strategies in teaching English as AL. The research was conducted using three research tools: comparative policy analysis, semi-structured interviews and surveys. The main findings show that the plurilingual approach has been widely introduced in the public policy of Catalonia while it is thoroughly absent in the language policy of Estonia. There isn’t, however, a direct correlation between policy and practice as neither the teachers nor the students of either cases were familiar with or actively putting into practice the principles of plurilingual pedagogies.

Aquesta recerca compara la política i la pràctica de l’ensenyament de l’anglès com a llengua addicional (AL) en l’escola pública secundària a Estònia i a Catalunya, centrant-se en la popularitat dels usos de les pedagogies plurilingües a les classes d’anglès. Atesa la complexa i no sempre benvinguda actitud envers l’ús del rus a les escoles d’Estònia, i l’ús del castellà a les escoles de Catalunya, la recerca busca respostes a la pregunta de si la política pública i els professors d’anglès estan informats sobre els potencials beneficis d’incloure les L1-s i altres estratègies plurilingües per ensenyar l’anglès com a AL. En aquesta investigació, s’han utilitzat tres eines de recerca: l’anàlisi comparatiu de les polítiques públiques; entrevistes semiestructurades i enquestes. Els principals resultats demostren que l’aproximació plurilingüe ha estat àmpliament introduïda en les polítiques públiques de Catalunya, mentre que és totalment absent en els documents d’Estònia. Malgrat això, no s’ha trobat cap correlació entre la política i la pràctica, ja que ni els professors ni els estudiants de cap dels dos casos estaven familiaritzats ni posaven en pràctica els principis de les pedagogies plurilingües.

Käesolev magistritöö võrdleb inglise keele kui võõrkeele (AL) õpetamise poliitikat ja praktikat Eesti ja Kataloonia avalikes põhikoolides, keskendudes mitmikkeelsete õppemeetodite kasutusele inglise keele tundides. Arvestades, et vene keele kasutus Eesti koolides ja hispaania keele kasutus Katalaani koolides ei ole üldjoontes soositud, küsime kuivõrd informeeritud on mõlema piirkonna riiklik poliitika ja õpetajaskond emakeelte ja mitmikkeelsete strateegiate kasutamise kasuteguritest inglise keele kui võõrkeele tundides. Uurimuse läbiviimiseks kasutati kolme uurimismeetodit: riikliku poliitika võrdlevat analüüsi, osaliselt struktureeritud intervjuusid ja küsitlusi. Uurimuse tulemused näitasid, et mitmikkeelsed õppemeetodid on laialdaselt tunnustatud Kataloonia riilikus poliitikas, kuid Eesti keelepoliitikas on sellel olematu roll. Samas pole keelepoliitika ja praktika selles küsimuses erilises seoses, kuivõrd mitmikkeelsusest polnud teadlikud ei Kataloonia ega Eesti õpetajad ega õpilased.

Esta investigación compara la política pública y la práctica de la enseñanza del inglés como lengua adicional (AL) en la escuela pública secundaria en Estonia y Cataluña, centrándose los usos de las pedagogías plurilingües en las clases de inglés. Dado el complejo y no siempre bienvenido uso del ruso en las escuelas de Estonia, y del uso del castellano en las escuelas de Cataluña, esta investigación busca respuestas a la pregunta de si la política pública y los profesores de inglés están informados sobre los beneficios de las estrategias plurilingües para enseñar inglés como lengua adicional. Tres herramientas de investigación fueron utilizadas para realizar este trabajo: el análisis comparativo de las políticas públicas, entrevistas semiestructuradas y encuestas. Los resultados principales demostraron que la aproximación plurilingüe ha sido ampliamente introducida en las políticas públicas de Cataluña, mientras es totalmente ausente en la política lingüística de Estonia. A pesar de ello, no hubo una correlación entre la política y la práctica, dado que ni los profesores ni los estudiantes de ninguno de los dos casos fueron familiarizados ni ponían en práctica los principios de las pedagogías plurilingües.