Coeducació a l’educació física: proposta didàctica per a la disminució de la desigualat de gènere a les classes d’Educació Física

Abstract

El present treball final de màster sorgeix a partir d’un seguit d’experiències viscudes fins l’actualitat, en l’àrea de l’educació física, especialment en el nivell de secundaria (ESO). Personalment, formada en l’educació secundaria obligatòria en una escola mixta, i havent cursat les pràctiques externes durant el grau de CAFE en una escola diferenciada de sexe femení, vaig poder vivenciar la diferència en els comportaments i actituds de les noies vers l’ambient que les envolta, predominant la passivitat en les noies, i el dinamisme en els nois. Donant així, una resposta motriu diferenciada entre ambdues escoles pel que fa la interacció de les noies a les classes d’Educació Física. A més a més, un cop cursades les pràctiques del màster a una escola mixta en aquest mateix curs escolar, he tornat a vivenciar comportaments i actituds de les noies molt semblants a les de quan jo exercia secundària. Durant el curs acadèmic del màster, la Dra. Susanna Soler (Membre del Grup d'Investigació social i educativa de l'AF i l'Esport - GISEAFE), ens va mostrar una imatge que em va generar molta inquietud. La imatge pertanyia al congrés Mujer y Deporte, celebrat a Bilbao l’any 2001, on es va repartir un cartell de promoció molt adient. En aquest cartell, apareixien les cames d’un infant sense mostrar la part superior del cos, de manera que no se sàpigues la imatge corresponent d’un noi o una noia. Cada cama estava equipada de manera diferent: l’esquerra amb una sabatilla de ballet i la dreta amb una bota de futbol (veure figura 1). Aquesta imatge simbolitza de forma explícita i subtil el significat de la coeducació en l’Educació Física: en primer lloc, que cap activitat correspon a nenes o a nens, ja que no sabem el sexe de l’individu; en segon lloc, que la pràctica d’activitat no exclou la possibilitat de practicar l’alta, ja que ambdues les fa la mateixa persona; i finalment, que una activitat pot ser tan important com l’altra, ja que les dues tenen el mateix valor. La imatge aconsegueix plasma en un missatge visual la voluntat d’aconseguir una Educació Física en què no hi hagi condicionants, limitacions ni jerarquies de cap tipus, ni per a nens ni per a nenes. És a dir, qualsevol activitat és tan necessària, adequada i important per a nenes i per a nens com l’altra. Això no obstant, mentre aquesta imatge sigui vigent i serveixi encara per il·lustrar un missatge d’igualtat, voldrà dir que les relacions tradicionals de gènere, ja siguin de feminitat o masculinitat, encara segueixen presents en el pensament col·lectiu. El present treball pretén, precisament, analitzar de quina manera l’Educació Física a l’escola pot incidir sobre aquest aspectes amb important càrrega cultural de gènere. Es desenvoluparà a partir d’una investigació sobre la coeducació a l’educació Física a partir de l’estudi d’un dels principals agents de canvi: el professorat.