Els paradigmes científics en la investigació educativa i el model de camp psicològic

Abstract

Els darrers anys, des de l’àmbit de la recerca pedagògica, ha existit la necessitat implícita d’emmarcar una tesi o article sota l’aixopluc d’un dels tres paradigmes clàssics de la racionalitat científica (positivista, interpretatiu i sociocrític). Els discursos educatius han estat prenyats de contínues referències als paradigmes científics, destacant-ne les seves excel·lències o limitacions en funció de cada ideologia. Aquest fet pot destorbar la preocupació científica real en el temor de sentir-se etiquetat: vincular la recerca a un únic paradigma pot comportar una lectura pretesament esbiaixada del contingut. En aquesta línia de pensament, assumir el model de camp per a la investigació en pedagogia, permet no haver de passar pel sedàs d’una elecció que pot resultar artificiosa i rebutjar també un actuar eclèctic que no seria més que una assumpció selectiva del concepte ‘paradigma’.

Au cours de ces dernières années il y a eu une nécessité implicite, dans le domaine de la recherche pédagogique, de placer toute thèse ou tout article à l’abri de l’un des trois modèles classiques de la rationalité scientifique (positiviste, interprétative ou socio-critique). Les discours éducatifs ont été empreints de références continuelles aux modèles scientifiques, en en distinguant les succès ou les limitations en fonction de chaque idéologie. Ceci peut gêner la préoccupation scientifique réelle dans la crainte de se sentir étiqueté : lier la recherche à un unique modèle peut en effet comporter une lecture biaisée du contenu. Dans cette ligne de pensée, assumer le modèle de champ pour l’investigation en pédagogie permet de ne pas être obligé de passer au crible d’un choix qui peut résulter artificieux et refuser aussi une manière d’agir éclectique qui ne serait pas davantage qu’une assomption sélective du concept de modèle.

En los últimos años, en el ámbito de la investigación pedagógica, ha existido la necesidad implícita de enmarcar una tesis o artículo bajo la influencia de uno de los tres paradigmas clásicos de la racionalidad científica (Positivista, Interpretativo y Socio-crítico). Los discursos educativos han estado preñados de continuas referencias a los paradigmas científicos, destacando sus excelencias o limitaciones en función de cada ideología. Este hecho puede desorientar la preocupación científica real en el temor de sentirse etiquetado: vincular la investigación a un único paradigma puede comportar una lectura pretendidamente desviada del contenido. En esta línea de pensamiento, asumir el modelo teórico de campo para la investigación en pedagogía, permite no tener que pasar por el filtro de una elección que puede resultar artificiosa, negando al mismo tiempo, un actuar ecléctico que no sería nada más que la asunción selectiva del concepto «paradigma».

In recent years in education research, there has been an implicit need to frame a thesis or article under the umbrella of one of the three classical paradigms of scientific rationality (positivist, interpretive and socio-critical). Educational discourse has been peppered with continuous references to the scientific paradigms, and their limitations or excellence has been highlighted depending on the ideology. This may interfere with real scientific concerns, due to the fear of being labelled: if research is linked to one paradigm, the interpretation of its content may be biased from the outset. In this line of thought, if researchers adopt a field model for education research, they can avoid making a choice that may be contrived and reject an eclectic method that is no more than a selective assumption of the “paradigm” concept.