El miratge franquista a la Universitat de Barcelona: les instal·lacions esportives (1954-1958)
Other authors
Publication date
2020Alternative title
El espejismo franquista en la Universidad de Barcelona: las instalaciones deportivas (1954-1958)
The Francoist Mirage at the University of Barcelona: Sports Facilities (1954-1958)
Abstract
La dictadura franquista impulsà la matèria d’educació física com una assignatura universitària obligatòria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideològic, decisió política que xocà amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n’és un exemple, atès que no disposà d’equipaments esportius propis fins a l’any 1957. L’objectiu d’aquest estudi és explicar les circumstàncies en què es construïren aquestes instal·lacions, en el context de transformació de les polítiques esportives de la dictadura entre 1954 i 1958, així com analitzar en quina mesura aquestes infraestructures facilitaren una transformació més profunda dels objectius i mètodes docents en la matèria d’educació física universitària. A aquest efecte, s’ha estudiat la documentació que consta a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona (Comissió d’Esports de la Universitat i memòries d’activitats de la matèria d’educació física), la localitzada a l’Arxiu Històric de la ciutat (Junta d’Obres de la Universitat de Barcelona i Comissió Municipal d’Esports), així com documentació d’hemeroteca del període per reconstruir-ne el context. Els resultats obtinguts mostren la vinculació entre els canvis de conjuntura política i les transformacions infraestructurals, alhora que una escassa correlació d’aquests canvis amb l’immobilisme de l’educació física universitària. Aquesta perspectiva permet exposar com en el terreny de l’esport i de l’educació física durant la dictadura franquista existí una asimetria clara entre la voluntat ideològica dels aparells de l’Estat i la dels organismes locals, amb una vocació modernitzadora i més propera a les necessitats ciutadanes.
La dictadura franquista impulsó la materia de educación física como una asignatura universitaria obligatoria, y controlada por la Falange desde 1944, con el fin de
dotarla de contenido ideológico, y esta decisión política chocó con la realidad de la
dura posguerra. El caso de la Universidad de Barcelona es un ejemplo, dado que no
dispuso de equipamientos deportivos propios hasta el año 1957. El objetivo de este
estudio es explicar las circunstancias en que se construyeron estas instalaciones,
en el contexto de transformación de las políticas deportivas de la dictadura entre
1954 y 1958, así como analizar en qué medida estas infraestructuras facilitaron una
transformación más profunda de los objetivos y métodos docentes en la materia
de educación física universitaria. A este efecto, se ha estudiado la documentación
que consta en el Archivo Histórico de la Universidad de Barcelona (Comisión de
Deportes de la Universidad y memorias de actividades de la materia de educación
física), la localizada en el Archivo Histórico de la ciudad (Junta de Obras de la Universidad de Barcelona y Comisión Municipal de Deportes), así como documentación
de hemeroteca del periodo para reconstruir el contexto. Los resultados obtenidos
muestran la vinculación entre los cambios de coyuntura política y las transformaciones infraestructurales, a la vez que una escasa correlación de estos cambios con el
inmovilismo de la educación física universitaria. Esta perspectiva permite exponer
como en el terreno del deporte y de la educación física durante la dictadura franquista existió una asimetría clara entre la voluntad ideológica de los aparatos del Estado
y la de los organismos locales, con una vocación modernizadora y más próxima a
las necesidades ciudadanas.
Starting in 1944, the Francoist dictatorship promoted physical education as a compulsory university subject controlled by the Falange to furnish it with ideological content.
However, this political decision clashed with the reality of the harsh post-Civil War period. The University of Barcelona is a case in point, since it did not have its own sports
facilities until 1957. The purpose of this study is to explain the circumstances in which
these facilities were built against the background of the transformation of sports policies under the dictatorship between 1954 and 1958, and also to analyse the extent to
which these infrastructures enabled more far-reaching change in the teaching objectives and methods of university physical education. To this end, documentation in the
University of Barcelona’s Historical Archive (the University’s Sports Committee and
physical education activity reports), documentation in the city’s Historical Archive (the
University of Barcelona’s Board of Works and the Municipal Sports Committee) and
newspaper library documentation from the period were examined in order to reconstruct the situation at the time. The results evince the connection between changes
in the political situation and infrastructural transformations, although there is little correlation between these changes and the resistance to change of university physical
education. This perspective demonstrates the clear asymmetry in sport and physical
education during Franco’s dictatorship between the ideological resolve of the State
apparatus and the determination of local organisations committed to modernisation
and which were closer to the public’s needs.
Document Type
Article
Published version
Language
Catalan
Keywords
Educació física
Ensenyament universitari
Universitat de Barcelona
Esports -- Història -- Catalunya
Franquisme
Instal·lacions esportives
Pages
7 p.
Publisher
INEFC Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
Is part of
Apunts. Educación Física y Deportes, 2020, Núm. 140
This item appears in the following Collection(s)
Rights
© INEFC
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/