Representaciones femeninas de inteligencia artificial: Ex Machina revisa los mitos de Pandora y Galatea
Visualitza/Obre
Autor/a
Akkan, Goksu
Aran Ramspott, Sue
Zilles, Klaus
Altres autors/es
Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
Data de publicació
2022Altres títols
Female AI Representations: Ex Machina Revisits the Myths of Pandora and Galatea
Resum
La representación de la inteligencia artificial (IA) en el cine contemporáneo recoge el discurso dominante en la tradición europea
sobre los temores y esperanzas de la humanidad generados por la
creación de la vida artificial. El presente estudio pretende analizar
el retrato de la mujer como representación icónica de la inteligencia
artificial en el contexto del zeitgeist actual (Drosnin, 1997; Keane,
2006), ya que los cineastas exploran tanto las preocupaciones antiguas como las recientes sobre los robots femeninos al darles vida
en la pantalla (Pandya, 2019; Hamilton, 2018). Sostenemos que una
investigación sobre Ex Machina (2014), de Alex Garland, como una
nueva lectura de los mitos de Galatea y Pandora corrobora nuestra
hipótesis de que el modelo de robot femenino proyecta el espectro
de lo femenino monstruoso, y que se puede animar a los cineastas
para que lleven a cabo representaciones más complejas de mujeres
capaces de subvertir la estructura de poder de la ideología patriarcal (Modleski, 2002).
The portrayal of Artificial Intelligence (AI) in contemporary cinema
speaks to the dominant discourse in the European tradition about
humanity’s fears and hopes generated by the creation of artificial
life. The present study seeks to analyse the portrayal of the female
as an iconic representation of Artificial Intelligence in the context
of the current zeitgeist (Drosnin, 1997; Keane, 2006) as the work of
filmmakers explores both long-standing and recent concerns about
female robots by bringing them to life on the screen (Pandya, 2019;
Hamilton, 2018). We submit that an exploration of Alex Garland’s Ex
Machina (2014) as a new reading of the Galatea and Pandora myths
will bear out our hypothesis that the female robot model projects the
spectre of the monstrous feminine, and may embolden filmmakers to
endeavour more complex representations of females capable of subverting the power structure of patriarchal ideology (Modleski, 2002).
Tipus de document
Article
Versió publicada
Llengua
Castellano
Matèries (CDU)
77 - Fotografia. Cinematografia
Paraules clau
Intel·ligència artificial
Robots
Ciència-ficció
Estudis cinematogràfics
Estudis de dones
Mitologia grega
Pàgines
16 p.
Publicat per
El Camarote de Père Jules i Associació Cinefòrum L’Atalante
Publicat a
L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, núm. 33, 2022
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
© L'autor/a
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/