Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)

Abstract

En els darrers anys, diversos estudis han contribuït a descriure la producció científica sobre Comunicació en el context espanyol. En canvi, existeixen poques publicacions centrades en l’àmbit català. La present investigació analitza la producció científica de les revistes acadèmiques editades en territoris de parla catalana durant el període 2019-2023. Objectius: L’objectiu és analitzar les característiques lingüístiques i metodològiques de les revistes en Comunicació, així com els seus models d’autoria i els principals reptes editorials. Metodologia: La metodologia combina l’anàlisi de contingut de 1721 articles científics publicats en 23 revistes acadèmiques i 7 entrevistes semiestructurades als equips editorials. Resultats: Els resultats indiquen un predomini del castellà, seguit de l’anglès, sobre l’ús del català. S’identifica una tendència a utilitzar metodologies qualitatives, habitualment en coautoria i amb paritat de gènere. Per normalitzar el català com a llengua científica, els editors de les revistes demanen canvis en les polítiques acreditadores, més recursos a la recerca i més suport institucional de les particularitats i temàtiques pròpies.

In recent years, several studies have contributed to describing the scientific output in the field of Communication within the Spanish context. However, there is a lack of research specifically focused on the Catalan-speaking territories. The present study analyses the scientific production of academic journals published in Catalan-speaking regions during the period 2019–2023. Objectives: The aim is to examine the linguistic and methodological characteristics of journals in the field of Communication, as well as their authorship patterns and the main editorial challenges they face. Methodology: The methodology combines a content analysis of 1,721 scientific articles published in 23 academic journals with seven semi-structured interviews conducted with editorial teams. Results: The findings indicate a predominance of Spanish, followed by English, over the use of Catalan. There is a marked tendency to employ qualitative methodologies, usually in co-authorship and with gender parity. In order to normalise the use of Catalan as a scientific language, journal editors call for changes in accreditation policies, increased research funding, and greater institutional support for the specific characteristics and topics of Catalan-speaking regions.

En los últimos años, diversos estudios han contribuido a describir la producción científica en el ámbito de la comunicación en el contexto español. Sin embargo, existe una carencia de investigaciones centradas específicamente en los territorios de habla catalana. El presente estudio analiza la producción científica de las revistas académicas publicadas en las regiones de habla catalana durante el periodo 2019–2023. Objetivos: El objetivo es examinar las características lingüísticas y metodológicas de las revistas en el campo de la Comunicación, así como los patrones de autoría y los principales desafíos editoriales a los que se enfrentan. Metodología: La metodología combina un análisis de contenido de 1.721 artículos científicos publicados en 23 revistas académicas con siete entrevistas semiestructuradas realizadas a equipos editoriales. Resultados: Los resultados indican un predominio del castellano, seguido del inglés, frente al uso del catalán. Se observa una clara tendencia a emplear metodologías cualitativas, generalmente en coautoría y con paridad de género. Para normalizar el uso del catalán como lengua científica, los editores de las revistas reclaman cambios en las políticas de acreditación, un mayor financiamiento para la investigación y un mayor apoyo institucional a las características y temáticas propias de los territorios de habla catalana.