El naixement de la màscara chapliniana

Abstract

El 1914, la productora cinematogràfica Keystone va exhibir als cinemes dels Estats Units les primeres pel·lícules protagonitzades (i poc després dirigides) per Charles Chaplin, que treballà en diverses pel·lícules slapstick sota la mirada de directors com Mack Sennett i actors i actrius com Ford Sterling, Mack Swain o Mabel Normand, entre d’altres. Els genuïns artífexs de la comèdia muda van ser els primers testimonis de l’evolució de Chaplin com a arquetipus, heretat de les màscares de la Commedia dell’Arte. A més, l’actor britànic començava a través de les seves primeres aparicions en pantalla a aprendre el llenguatge cinematogràfic i, al mateix temps, a configurar i consolidar el personatge del cèlebre petit rodamón que va interpretar durant tres dècades. Aquest article analitza els orígens del personatge chaplinià, a través de més de trenta pel·lícules, cent anys després del naixement d’un personatge immortal, universal i definitiu.

In 1914, the Keystone Film Company projected the first movies starring (and soon thereafter those directed by) Charles Chaplin in American cinemas. He appeared in several slapstick movies under the gaze of directors such as Mack Sennett, and alongside actors and actresses such as Ford Sterling, Mack Swain and Mabel Norman, among others. The true creators of the silent comedy were the first witnesses of Chaplin’s evolution as an archetype, an heir to the masks of Commedia dell’Arte. The British actor began to learn the language of film through his first appearances onscreen and, at the same time, to configure and consolidate the character of the famous little tramp that he played for three decades. This paper analyzes the origins of Chaplin’s character through more than 30 movies, 100 years after the birth of an immortal, universal and definitive character.