Quin és l’abordatge dietètic més efectiu en la pèrdua de pes i la reducció de la resistència de la insulina en dones amb la síndrome de l’ovari poliquístic? : Protocol de revisió sistemàtica

Abstract

Introducció: La Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP) és una condició d’alta prevalença mundial que afecta les dones i es caracteritza pel nivell elevat d’andrògens en les persones que la pateixen. Tenen nombrosos símptomes com sobrepès, obesitat, resistència a la insulina (RI), acne o hirsutisme. Es calcula que entre el 60-80% de les pacients amb SOP presenten RI i el percentatge s’eleva fins al 95% de les pacients amb obesitat i SOP. Objectius: L’objectiu de la revisió sistemàtica és determinar l’abordatge dietètic més efectiu en la reducció de la resistència a la insulina i pèrdua de pes en dones amb SOP. Metodologia: S’han utilitzat les següents bases de dades com PubMed, Cochrane, CINAHL i SPORTDiscus. S’han aplicat criteris d’inclusió i exclusió amb la SOP com a tema principal, població femenina i estudis en humans. S’ha fet una revisió de la filiació dels autors i centres, s’han llegit el títol, l’abstract i s’han aplicat criteris addicionals a través dels quals s’ha fet la selecció dels articles. Resultats: En total s’han seleccionat 10 articles: 2 metaanàlisis, 1 revisió sistemàtica, 3 RCTs, 3 no RCTs i 2 estudis casos-control. Un dels articles conté una metaanàlisi i una revisió sistemàtica. Discussió: La cerca es considera satisfactòria perquè s’han obtingut articles d’alta evidència. Una limitació ha estat que tot i l’aplicació correcta de certs filtres, alguns estudis els han evitat i ha estat necessària la lectura per excloure’ls de manera adequada. Tanmateix, la revisió sistemàtica ha demostrat que la restricció calòrica o el canvi de composició en macronutrients redueixen el pes i provoquen un augment de la 3 sensibilitat a la insulina. La majoria d’intervencions trobades coincideixen en el mateix, una alta aportació de vegetals, substituir els farinacis refinats per integrals, l’exclusió de sucres d’addició i els aliments proteics baixos en greixos saturats redueixen la insulinoresistència i el pes corporal. Altrament, la presència de proteïna d’origen vegetal i la fibra en la dieta millora aquests paràmetres. A més a més, la millora en aquests factors contribueixen a la disminució dels andrògens circulants i com a conseqüència; la reducció de símptomes relacionats amb aquest fenomen i beneficia en la fertilitat i regulació de les menstruacions de les afectades. Conclusions: La revisió sistemàtica permet la síntesi de les dietes amb major evidència en la reducció de pes i insulinoresistència en dones amb SOP. Encara que es faci un bon protocol per obtenir un cribratge adequat dels articles existents, és necessari comprovar tant el títol, l’abstract com, en últim lloc, el contingut de l’estudi. Es necessiten realitzar més estudis i intervencions més llargues per comprovar la modificació dels paràmetres observats al llarg del temps. Es considera imperativa la necessitat de l’execució d’estudis que tractin diferents abordatges dietètics, tant tradicionals com altres tendències com la dieta cetogènica o, el dejú intermitent sense suplementació o medicació. El paper del dietista-nutricionista és clau per la interpretació dels resultats d’una revisió sistemàtica, ja sigui per públic professional sanitari o per la comunitat.