dc.description.abstract | Aquest estudi es centrarà en un dels esports més populars del món com és el tennis, dins
d’aquest esport ens trobem infinites variabilitats per fer els cops de fons, però hi ha un cop que
depèn del tennista completament, aquest cop és el servei i s’analitzarà des de la perspectiva de
velocitat i precisió.
El tennis ha evolucionat, abans el servei no era un cop tan determinant, com s’ha convertit avui
en dia, és potser el cop més important del joc, perquè es amb el que inicies el punt, és l’únic el
qual no té el factor condicional del rival, pots guanyar el punt directament o començar dominant
la jugada, i fins i tot, determina un partit (Antúnez et al., 2012; Baiget et al., 2016; M. S. Kovacs
& Ellenbecker, 2011; Maquirriain et al., 2016). El servei no és un moviment senzill, ja que
necessita una acurada tècnica, potència, flexibilitat, resistència, precisió i balanç muscular,
aquest últim aspecte pot reduir el risc de lesió (Baiget & Terraza-Rebollo, 2019; Maquirriain et
al., 2016) , el mateix temps implica múltiples segments del cos per produir energia, mitjançant
rotacions simultànies i consecutives del cos, activacions musculars coordinades i complexes
(Antúnez et al., 2012; Elliott, 2006; M. Kovacs & Ellenbecker, 2011).
L’augment de força muscular dels tennistes, així com varies variables de rotació articular, són
unes de les raons que s’hagi arribat en el ple rendiment d’aquest cop (Antúnez et al., 2012).
També una de les raons més importants són pels avenços en tecnologia amb materials més
lleugers i rígids, la construcció de raquetes de tennis han donat lloc a una reducció de la
variabilitat cinemàtica en colpejar la pilota, ja que aquests materials moderns han reduït la
vibració a l’impacte, han augmentat la velocitat de servei a més de 200 km/ h (Antúnez et al.,
2012), i també milloren la precisió (Allen et al., 2016).
Com es descriu a la física, la potència és la força per la velocitat, això vol dir que per tenir un
servei potent has d’aplicar la màxima força possible en el mínim temps (Bompa & Buzzichelli,
2019).
Principalment l’entrenament de força s’ha convertit en un dels puntals bàsics d’aquest esport,
el mateix temps que la velocitat, i conseqüentment la potència desplegades en el joc que
continuen augmentant (Baiget et al., 2016).
El servei és una de força acció explosiva en la fase d’acceleració, i com totes les accions d’aquest
tipus tenen la capacitat d’augmentar la força aplicada ràpidament durant una contracció
voluntària ràpida des d’un nivell baix o en repòs (Maffiuletti et al., 2016). Cada cop s’avalua més
la força explosiva en els primers instants, per això és important calcular el percentatge de desenvolupament de la força, en la literatura esportiva Rate force development (RFD)
(Maffiuletti et al., 2016), indica la rapidesa que es desenvolupa la força (Bompa & Buzzichelli,
2019) , és la capacitat de produir la màxima activació voluntària en la primera fase (50-70ms) de
la contracció explosiva (Maffiuletti et al., 2016). El RFD s’associa amb el rendiment esportiu
(Andersen & Aagaard, 2006), aquests instants seran clau per la l’aplicació de força a la pilota i
que surti a alta velocitat, perquè el RFD està relacionat amb l’habilitat de generar acceleració, el
qual afecta a la velocitat del moviment (Stone et al., 2007), ja que la capacitat de produir
ràpidament alts nivells de força és important per l’acció esportiva (Comfort et al., 2019), si no
s’hi aplica força de manera reactiva serà impossible colpejar la pilota, de manera que agafi una
gran velocitat. Quan es vol mesurar el RFD, es pot fer a traves de condicions isomètriques
(Andersen & Aagaard, 2006) són molt importantsles instruccions que li dones a l’esportista, que
ha d’aplicar la força màxima en el menor temps possible (Maffiuletti et al., 2016; Sahaly et al.,
2001). | cat |