Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributorUniversitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
dc.contributor.authorSalvañà Puig, Oriol
dc.date.accessioned2021-07-25T16:44:23Z
dc.date.accessioned2023-07-12T06:47:36Z
dc.date.available2021-07-25T16:44:23Z
dc.date.available2023-07-12T06:47:36Z
dc.date.issued2020
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.14342/358
dc.descriptionTFM del Màster Universitari en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut tutoritzat per José Morales Aznarcat
dc.description.abstractAquest estudi es centrarà en un dels esports més populars del món com és el tennis, dins d’aquest esport ens trobem infinites variabilitats per fer els cops de fons, però hi ha un cop que depèn del tennista completament, aquest cop és el servei i s’analitzarà des de la perspectiva de velocitat i precisió. El tennis ha evolucionat, abans el servei no era un cop tan determinant, com s’ha convertit avui en dia, és potser el cop més important del joc, perquè es amb el que inicies el punt, és l’únic el qual no té el factor condicional del rival, pots guanyar el punt directament o començar dominant la jugada, i fins i tot, determina un partit (Antúnez et al., 2012; Baiget et al., 2016; M. S. Kovacs & Ellenbecker, 2011; Maquirriain et al., 2016). El servei no és un moviment senzill, ja que necessita una acurada tècnica, potència, flexibilitat, resistència, precisió i balanç muscular, aquest últim aspecte pot reduir el risc de lesió (Baiget & Terraza-Rebollo, 2019; Maquirriain et al., 2016) , el mateix temps implica múltiples segments del cos per produir energia, mitjançant rotacions simultànies i consecutives del cos, activacions musculars coordinades i complexes (Antúnez et al., 2012; Elliott, 2006; M. Kovacs & Ellenbecker, 2011). L’augment de força muscular dels tennistes, així com varies variables de rotació articular, són unes de les raons que s’hagi arribat en el ple rendiment d’aquest cop (Antúnez et al., 2012). També una de les raons més importants són pels avenços en tecnologia amb materials més lleugers i rígids, la construcció de raquetes de tennis han donat lloc a una reducció de la variabilitat cinemàtica en colpejar la pilota, ja que aquests materials moderns han reduït la vibració a l’impacte, han augmentat la velocitat de servei a més de 200 km/ h (Antúnez et al., 2012), i també milloren la precisió (Allen et al., 2016). Com es descriu a la física, la potència és la força per la velocitat, això vol dir que per tenir un servei potent has d’aplicar la màxima força possible en el mínim temps (Bompa & Buzzichelli, 2019). Principalment l’entrenament de força s’ha convertit en un dels puntals bàsics d’aquest esport, el mateix temps que la velocitat, i conseqüentment la potència desplegades en el joc que continuen augmentant (Baiget et al., 2016). El servei és una de força acció explosiva en la fase d’acceleració, i com totes les accions d’aquest tipus tenen la capacitat d’augmentar la força aplicada ràpidament durant una contracció voluntària ràpida des d’un nivell baix o en repòs (Maffiuletti et al., 2016). Cada cop s’avalua més la força explosiva en els primers instants, per això és important calcular el percentatge de desenvolupament de la força, en la literatura esportiva Rate force development (RFD) (Maffiuletti et al., 2016), indica la rapidesa que es desenvolupa la força (Bompa & Buzzichelli, 2019) , és la capacitat de produir la màxima activació voluntària en la primera fase (50-70ms) de la contracció explosiva (Maffiuletti et al., 2016). El RFD s’associa amb el rendiment esportiu (Andersen & Aagaard, 2006), aquests instants seran clau per la l’aplicació de força a la pilota i que surti a alta velocitat, perquè el RFD està relacionat amb l’habilitat de generar acceleració, el qual afecta a la velocitat del moviment (Stone et al., 2007), ja que la capacitat de produir ràpidament alts nivells de força és important per l’acció esportiva (Comfort et al., 2019), si no s’hi aplica força de manera reactiva serà impossible colpejar la pilota, de manera que agafi una gran velocitat. Quan es vol mesurar el RFD, es pot fer a traves de condicions isomètriques (Andersen & Aagaard, 2006) són molt importantsles instruccions que li dones a l’esportista, que ha d’aplicar la força màxima en el menor temps possible (Maffiuletti et al., 2016; Sahaly et al., 2001).cat
dc.format.extent14 p.cat
dc.language.isocatcat
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights© L'autor/a
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.otherEntrenament (Esports) -- TFMcat
dc.subject.otherTennis -- TFMcat
dc.titleControl motor i potència en el servei de tenniscat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesiscat
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapcat


Fitxers en aquest element

 

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Comparteix a TwitterComparteix a LinkedinComparteix a FacebookComparteix a TelegramComparteix a WhatsappImprimeix