L’exercici físic millora la simptomatologia neurodegenerativa de l’esclerosis múltiple?

Abstract

L’esclerosis múltiple (EM) es una malaltia autoimmune, irreversible i crònica que afecta el sistema nerviós central i causa dany a la mielina. Hi ha diferents formes de EM que afecta a la evolució de la malaltia i als símptomes associats a la EM inclou fatiga, perduda de coordinació i equilibri, debilitat muscular, símptomes visuals, entumiment i dificultat de memòria i concentració. La causa de l’EM no es coneix, però es creu que es causada per un virus genètic i factors ambientals. No hi ha cura, però hi ha tractaments per millorar la qualitat de vida de les persones amb EM. La EM es una de les principals malalties incapacitant de la causa no traumàtica en la actualitat. L’objectiu d’aquesta revisió és analitzar els efectes de l’exercici físic en relació a la millora de la simptomatologia neurodegenerativa de persones amb esclerosis múltiple. Per realitzar la investigació vaig utilitzar l’equació de cerca “multiple sclerosis AND physical exercise”, això es va portar a la base de dades PubMed on van aparèixer 1500 articles dels quals es van seleccionar els que complien els criteris d’inclusió que van ser 21 articles. Els resultats obtinguts després d’haver realitzat aquesta recerca van ser variables. La fatiga, la força muscular, la marxa i el sedentarisme son uns dels principals problemes de salut que afecten en la qualitat de vida de les persones amb EM. Diferents autors han estudiat millorés per aquesta simptomatologia i han parlat de diferents tipus d’entrenament. La majoria d’estudis han indicat que un entrenament d’exercici físic d’alta intensitat però adaptat al nivell físic de cada persona conjuntament amb els seus interessos provocarà una millora en aquest dèficit físic. Aquest article avalua la millora de la simptomatologia de persones amb EM gracies a l’exercici físic. En general tots els autors estan d’acord amb aquesta afirmació, però cadascun d’ells parla de diferents formes d’exercici físic segons el tipus de símptoma que es vulgui tractar. La majoria d’autors estan d’acord amb que l’entrenament de resistència es el més beneficiós. Encara que l’exercici físic no cura la malaltia s’ha demostrat que la millora. Per tant, es necessari complementar el tractament farmacològic amb un tractament de teràpia física per millorar la qualitat de vida dels pacients. En conclusió l’exercici físic millora la simptomatologia neurodegenerativa de la malaltia.