Pla d'actuació: Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) en l'etapa infantil: Escola Fedac-Amílcar

Abstract

Actualment, estem vivint un creixement en atenció a la diversitat a les escoles, en concret, del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). La prevalença del TEA s’ha incrementat de forma molt notable i ha arribat a configurar-se com el trastorn del neurodesenvolupament amb un ritme de creixement més ràpid en els últims quaranta anys (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2015). L'any 1975 la xifra aportada per l'organització americana Autism Speaks assenyalava un cas d'autisme per cada 5000 naixements. Avui dia, aproximadament 1 de cada 100 infants (1%) és diagnosticat amb TEA a Espanya (Zeidan et al., 2022), el que xifraria en més de 450.000 el nombre de persones amb TEA a Espanya (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2015).

Per tant, com ha posat de manifest l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és possible afirmar que ens trobem davant d'un problema de salut pública (OMS, 2022). L'increment de la prevalença es pot explicar parcialment per l'avenç en el coneixement científic dels TEA, pel millor reconeixement per part de les famílies i dels professionals, així com per l'adopció de millors pràctiques per al diagnòstic d'aquest tipus de trastorns (Baixauli & Roselló, 2018).

Tot i que durant les meves anteriors pràctiques ja havia estat en contacte amb infants amb necessitats educatives especials (NEE), aquest any ha sigut diferent. He estat en una aula d’Infantil 3 (I3) amb dos infants que han estat diagnosticats amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA): el Pol i el Lluc. Mai no havia estat fent pràctiques amb infants amb aquestes característiques i, és per això, que tenia moltes ganes de vivenciar-ho, per així poder veure de primera mà què és realment el TEA. Una de les principals motivacions per dur a terme aquest Treball de Final de Grau (TFG) ha sigut l’observació d’aquests infants a l’aula i el rol de les mestres. Aquests infants no segueixen totes les activitats de l’aula pel fet que tenen altres motivacions; en aquest cas, animals i Legos. Com a conseqüència, estan jugant a això en comptes de «seguir la classe». Pel que he pogut observar i comentar amb les mestres d’I3, això és difícil de gestionar per a elles, ja que tenen la sensació que no estan parant atenció a aquests infants i que, per tant, no estan aprenent. És per aquest motiu que les mestres d’I3 necessiten una varietat de recursos, metodologies, aprenentatges, etc. per atendre a aquests infants amb una millor qualitat.

Per tal d’aproximar-me a la realitat d’aquest trastorn en el sistema educatiu actual, he decidit crear una enquesta per a diferents mestres i professionals que hagin treballat amb infants (0-6 anys) autistes. D’aquesta manera he pogut saber les inquietuds, mancances o preguntes que té el professorat (vegeu dades aquí). A partir de les seves motivacions, inquietuds i necessitats he extret allò que necessiten per poder desenvolupar el marc teòric i el Pla d’Acció.