Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributorUniversitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
dc.contributor.authorReviriego Blanch, Elisabet
dc.date.accessioned2020-03-03T15:50:43Z
dc.date.accessioned2023-07-12T06:46:56Z
dc.date.available2020-03-03T15:50:43Z
dc.date.available2023-07-12T06:46:56Z
dc.date.issued2019
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.14342/343
dc.descriptionTFM del Màster de Psicologia General i Sanitària tutoritzat per Clara Mateu Martínezcat
dc.description.abstractLa sobrecarga del cuidador es un concepto que se utiliza para designar el estado de desgaste y malestar psicológico de las personas encargadas del cuidado de personas con alguna dependencia. La familia se ha convertido en uno de los principales soportes asistenciales para las personas con Trastorno Mental Grave (TMG) (Corbalán, Carrillo, Hernández Vian, Carré Catases, & Galcerán, 2013; González-Fraile, Bastida-Loinaz, Martín-Carrasco, Domínguez-Panchón, & Iruin-Sanz, 2018). El objetivo del estudio ha sido el de evaluar la sobrecarga y sintomatología ansiosa/depresiva de un grupo de 11 familiares encargadas del cuidado de otro familiar después de participar en el Programa de Entrenamiento y Capacitación para Familiares y Cuidadores de Personas con Trastornos Mentales Graves (PROENFA) realizado en el Centro de Salud Mental Benito Menni en Hospitalet de Llobregat, desarrollando 15 sesiones. Para comprobar si el programa ha producido mejoras en los participantes en la sensación de sobrecarga y en la sintomatología ansiosa/depresiva se ha utilizado un diseño pre/post. Los instrumentos utilizados para la evaluación han sido los siguientes: La escala de sobrecarga del cuidador (Zarit et al. 1980) y la Escala Hospitalaria de Ansiedad y Depresión (Zigmond & Snaith, 1983) y una entrevista ad hoc elaborada específicamente para el estudio que se ha realizado antes y después de la intervención. Los resultados indican que no se han producido cambios estadísticamente significativos en los niveles de sobrecarga, pero sí en la presencia de sintomatología ansiosa/depresiva de los participantes. A nivel cualitativo podemos determinar que los participantes han referido mejoría en ambas variables.spa
dc.description.abstract“Caregiver burden” is a concept used to designate the state of exhaustion and psychological distress present in those who care for individuals with some form of dependency. Due to the deinstitutionalization of mental disorders, families have become one of the main care supporters for individuals with severe mental disorders (Corbalán, Carrillo, Hernández Vian, Carré Catase,s & Galcerán, 2013; González-Fraile, Bastida- Loinaz, Martín-Carrasco, Domínguez-Panchón, & Iruin-Sanz, 2018). Thus, family members experience the sometimes-undesirable stress, and consequent anxious/depressive symptoms from informal care first hand. The goal of this study is to evaluate caregiver burden and anxious/depressive symptoms among a group of 11 family members in charge of the care of another family member, upon the completion of a “Training program for family members and caregivers of people with serious mental disorders” at Benito Menni Health Centre in Hospitalet de Llobregat. The program has had 15 workshops (between September and December 2018) that provided information on serious mental disorders, adaptive coping strategies, and a group space where participants could freely express themselves. A pre/post design was used to determine whether the program led to improvements in burnout and anxious/depressive symptoms. The following instruments were used to evaluate the improvement: The Zarit Burden Interview (Zarit, et al. 1980), the Hospital Anxiety and Depression Scale (Zigmond & Snaith, 1983) and an ad hoc interview designed specifically for this study, given before and after intervention. The results indicate that the intervention did not produce statistically significant improvements in the levels of caregiver burden. However, the results were statistically significant for anxious/depressive symptoms. On a qualitative level, we can determine that the participants reported improvement in both variables.eng
dc.format.extent52 p.cat
dc.language.isospacat
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights© L'autor/a
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.otherPsicologia clínica -- TFMcat
dc.subject.otherCuidadors -- TFMcat
dc.subject.otherMalalties mentals -- TFMcat
dc.subject.otherSíndrome de Burnout -- TFMcat
dc.titleAnálisis de la sobrecarga de los familiares cuidadores de pacientes con Trastorno Mental Grave: programa psicoeducativo PROENFAcat
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesiscat
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapcat


Fitxers en aquest element

 

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Comparteix a TwitterComparteix a LinkedinComparteix a FacebookComparteix a TelegramComparteix a WhatsappImprimeix