Joan Estelrich, un humanista en temps convulsos (1932-1936)

Abstract

L’article pretén explicar la contribució de Joan Estelrich (1896-1958) en la cons-trucció del discurs humanista de l’Europa dels anys trenta, en el context de les plataformes de cooperació intel· lectual d’orientació classicista i conservadora sorgides en el període d’entreguerres en les quals va participar activament. S’hi analitza el vessant humanista d’Estelrich i l’esforç realitzat per reforçar el paper de la petita nació catalana en l’arc medi-terrani europeu, a través de la seva aportació als congressos i conferències que van tenir lloc a Nimes (abril, 1932), Roma (novembre, 1932), Mònaco (novembre, 1935), Marsella (abril, 1936) i Budapest (juny, 1936).

This article focuses on Joan Estelrich’s contribution to the establishment of a humanistic discourse in early 1930s Europe, in the context of conservative and classi-cally-oriented platforms for intellectual cooperation, which emerged during the interwar period (and in which he was heavily involved). The humanist aspect of Majorcan intel-lectual Estelrich (1896-1958) is analysed, and more particularly his effort to bring to the fore the Catalan question within the Mediterranean cultural space, through his contribu-tion to a series of conferences and symposia which took place in Nîmes (April 1932), Rome (November 1932), Monaco (November 1935), Marseilles (April 1935), and Bu-dapest (June 1936).