Autoconcepte i convivència a l’aula. Disseny d’una intervenció psicoeducativa per a treballar l’autoconcepte en alumnes de 6è de Primària

Abstract

Aquest treball té com a finalitat la de dissenyar una intervenció psicoeducativa per a millorar l’autoconcepte d’una mostra d’alumnes de 6è de Primària d’una escola concertada de Barcelona. Per això, es parteix de l’anàlisi de les diferents dimensions de l’autoconcepte (acadèmica, social, emocional i física) i la seva relació amb les conductes d’assetjament i rebuig que s’observen a l’aula. Així doncs, s’ha dividit la mostra en quatre rols (agressors, víctimes, víctimes-agressors i subjectes no implicats) a través de l’administració d’un qüestionari adaptat sobre intimidació i maltractament entre iguals. L’anàlisi de l’autoconcepte s’ha dut a terme a través de l’escala Autoconcepte Forma 5. Un cop analitzats els resultats, es confirma que els individus víctimes d’assetjament presenten un autoconcepte social significativament més negatiu en relació als subjectes no implicats, la qual cosa els fa més vulnerables a patir un major desajust psicosocial i problemes d’integració a l’aula. En canvi, els agressors puntuen més alt en les dimensions social i física de l’autoconcepte, mentre que les víctimes-agressors només presenten un autoconcepte més negatiu en les àrees acadèmica i social. D’altra banda, analitzant la totalitat de la mostra, s’observa que les dimensions social i emocional de l’autoconcepte són més negatives en comparació amb la població de la mateixa edat. Finalment, es prenen aquests resultats com a base per a dissenyar una intervenció socio-emocional amb tot el grup-classe, incidint en el desenvolupament d’habilitats socials i de regulació emocional com a recursos necessaris per a millorar la convivència a l’aula.

The aim of this study is designing a psychoeducational intervention to enhance self-concept in a sample of 6th grade students from a concerted school in Barcelona. Therefore, it is based on the analysis of the different dimensions of self-concept (academic, social, emotional and physical) and its relation to bullying and rejection behaviors observed in the classroom. Thus, the sample has been distributed into four roles (bullies, victims, victims-bullies and not-involved subjects) through the administration of an adapted questionnaire about intimidation and harassment between peers. The self-concept analysis has been carried out through the Autoconcepte Forma 5 scale. Once analyzed the results, it is confirmed that victimized individuals have a significantly more negative social self-concept in relation to those non-involved subjects, which makes them more vulnerable to suffer from a greater psychosocial maladjustment and integration problems in the classroom. However, bullies score higher in social and physical dimensions of self-concept, whereas victims-bullies indicate a more negative social and academic self-concept. On the other hand, when analyzing the totality of the sample, it is observed that social and emotional dimensions of self-concept are more negative compared to the same age population. To conclude, these results are taken as a basis in the design of a socio-emotional intervention for all participants, focusing on the development of social skills and emotional regulation as necessary resources to improve coexistence within the classroom.