Competència social i ciutadana. Aprendre a ser persona, a conviure amb els altres i a habitar el món

Abstract

En el marc d’una societat global, les polítiques educatives impulsen la formació d’una ciutadania democràtica a través de l’educació. Tanmateix, el desenvolupament de les competències socials i ciutadanes, acompanyat de la implantació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania (EpC) en les diferents etapes del sistema educatiu, remou el ja clàssic debat a l’entorn de les finalitats de l’educació: excel·lència versus equitat. Tant el dèficit democràtic com la inquietud social per les conductes incíviques entre els joves indiquen la urgència de promoure els valors de la convivència democràtica als centres. Però l’educació per una nova ciutadania requereix que tots els agents educatius passin d’espectadors a actors capaços d’incidir i transformar el propi context. Així, doncs, no n’hi ha prou amb el desenvolupament curricular de l’EpC que, tot i reconèixer la rellevància de les competències socials i ciutadanes, ha d’anar acompanyat d’oportunitats per a l’exercici de la democràcia dins de l’aula i fora. És per aquest motiu, que tant les metodologies d’ensenyament i aprenentatge, com les activitats d’avaluació han d’encaminar-se a la creació d’escenaris de participació en què sigui possible aprendre.

Within the context of a global society, education policies promote the training of democratic citizenship through education. Nevertheless, the development of social and civic competencies, together with the implementation of the subject Education for Citizenship (EfC) at different educational stages, stirs up the already classic debate about the aim of education: excellence versus equity. Both the democratic deficit and the social concern about antisocial behaviour among youths point to the urgent need to promote values of democratic coexistence in schools. But this education for a new citizenship requires all educational agents to go from being spectators to actors, with an ability to affect and transform their own context. Thus, developing the EfC curriculum is not enough. Although social and civic competencies are relevant, opportunities to implement democracy inside and outside the classroom also need to exist. For this reason, teaching-learning methods and assessment activities should lead to the creation of scenarios of participation, where learning by doing is possible.