Jugar : un deure sagrat. Activitat lúdica i trascendència
Autor/a
Marín Torné, Francesc-Xavier
Otros/as autores/as
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Fecha de publicación
2009Resumen
Si alguna obra és de citació gairebé obligatòria quan es parla del joc, és
Homo ludens, de Johan Huizinga (Huizinga, 2000). El llibre, publicat
originàriament a Leiden el 1938, és la plasmació final de les reflexions
dutes a terme per Huizinga des de 1903. Com fa notar el mateix autor,
el seu objectiu és presentar el joc com un element omnipresent en la
realitat. Tanmateix, sense compartir necessàriament la tesi del llibre
(segons la qual no es pot afirmar que el joc sigui un element cultural sinó
que ha d’afirmar-se que la cultura humana brolla tota ella del joc, és a
dir, que la cultura mateixa ofereix el caràcter de joc i no que el joc sigui
una manifestació cultural), el fet inqüestionable és que Huizinga escriu
contínuament sobre les connexions entre jugar i accés a la transcendència.
Aquesta correspondència serà el nostre fil conductor a fi d’establir
alguns dels elements que intervenen en les complexes relacions entre
autoconeixement i autotranscendència.
Tipo de documento
Artículo
Versión publicada
Lengua
Català
Materias (CDU)
79 - Diversiones. Espectáculos. Cine. Teatro. Danza. Juegos. Deportes
Palabras clave
Huizinga, Johan
Joc
Filosofia
Páginas
9 p.
Publicado por
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Publicado en
Aloma, 2009, Núm. 25
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
© Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – URL
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/