El paper de la conversa en l’educació demòcrata

Abstract

En aquest treball reflexionem sobre la importància de la conversa en una educació demòcrata. Aquest enfocament de l’educació no solament educa per a la democràcia, sinó que la inclou en la pràctica diària a l’escola. Prenent com a punt de partida la banalització de la paraula, de l’antropòleg Lluís Duch, i l’anàlisi de John Dewey a Democracy and Education (1916), proporcionem alguns arguments per a defensar la conversa com a experiència educativa i realitzar una valoració crítica de l’actual currículum de competències lingüístiques a Catalunya. Considerem que la conversa, entesa com una modalitat de relació amb els altres, no pot ser mai entesa com una estratègia de tipus competencial ni ser avaluada per nivells. Cal pensar-la en termes de comprensivitat, inspirant-nos en l’aproximació dels programes dels grups escolars als anys trenta, defensors d’una conversa senzilla entre mestre i alumne com a finalitat principal de la tasca educativa. El fonament antropològic de tota conversa és l’alteritat, la reciprocitat entre mestre i alumnes, que proposa formes d’associació i de comunicació més dignes i humanes, per tal de millorar la societat en la direcció del que Dewey anomenà common understanding o una entesa compartida.

In this paper we reflect on the importance of conversation in a democratic education. Indeed, a democratic education not only educates for democracy but also includes democracy in school practice on a daily basis. Taking as a starting point the notion of the banalisation of words as conceived by the anthropologist Lluís Duch, and John Dewey’s analysis in Democracy and Education (1916), we provide some arguments in defence of conversation as an educational experience and we cast a critical eye on the current curriculum of linguistic competences in Catalonia. We consider that conversation, understood as a modality of relation with others, can never be understood as a strategy of the skill-related type or as a resource to be evaluated by levels. We need to think of it in terms of comprehension, drawing inspiration from the approach of the programs of the Catalan school groups in the 1930s, which advocated a “simple conversation” between the teacher and the pupil. The anthropological basis of every conversation in education is otherness, the reciprocity between teacher and students, which proposes a series of more dignified and human forms of association and communication in order to improve society in terms of what Dewey called “common understanding”.