El rol dels aliments fermentats en la microbiota intestinal i la seva relació amb la depressió i l’ansietat: una revisió bibliogràfica

Abstract

Introducció: Durant l’última dècada s’ha evidenciat l’existència d’una comunicació bidireccional anomenada eix intestí-cervell, que pot alterar l’estat d’ànim a través de vies neurals, endocrines i immunològiques. El coneixement del paper de la dieta en la modulació de la composició i activitat metabòlica de la microbiota intestinal, ha donat lloc a pensar que l’addició de determinats probiòtics i prebiòtics podria alterar els bacteris intestinals i els metabòlits generats per fermentació. Les propietats funcionals dels aliments fermentats podrien modular la depressió i l'ansietat a través de la seva acció sobre algunes de les vies vinculades a aquests trastorns mentals. Objectius: Revisar l’evidència disponible sobre el rol dels aliments fermentats en la composició i activitat de la microbiota intestinal i la seva relació amb la depressió i l’ansietat. Metodologia: S’ha realitzat una cerca exhaustiva a través dels portals Medline i Cochrane Library. S’han inclòs (i) estudis observacionals o d’intervenció en humans adults, (ii) amb depressió i/o ansietat i sense cap altra condició mental, (iii) que estudiïn la relació entre els probiòtics de la dieta i la depressió i l’ansietat. Els articles, que van des de l’any 2000 fins el 2020, inclouen una intervenció probiòtica o una observació retrospectiva a través d’un (o més) aliment fermentat en voluntaris sans i estudis validats que provin la funció del SNC. Resultats: En total s’han inclòs 9 estudis en la revisió, dels quals 6 van trobar una millora significativa en les mesures de les respostes psicològiques. Els probiòtics L. casei, L. acidophilus, B. lactis, B. animalis, S. thermophilus, L. bulgaricus i L. lactis, administrats a través de productes lactis fermentats, han estat capaços de millorar la funció del SNC disminuint l’ansietat i la depressió en adults sans. Discussió: Algunes soques bacterianes del gènere Lactobacillus, Bifidobacterium i Streptococcus semblen tenir una implicació en l’eix cervell-intestí. Les principals vies d’actuació es relacionen amb la inflamació associada amb un augment de la permeabilitat intestinal, la disbiosis microbiana, la disfunció de l’eix HHA, substàncies neuroactives i deficiències en la dieta. Les intervencions amb aliments fermentats per al tractament de trastorns psicològics tenen limitacions i es posa de manifest la necessitat d’una major inversió en assaigs clínics. Conclusions: La influència dels aliments fermentats en la depressió i l’ansietat a través de l’eix intestí-cervell està cada vegada més demostrada gràcies a les seves propietats funcionals. No obstant això, l’evidència clínica encara és limitada i presenta algunes limitacions significatives. Es requereixen futures investigacions de qualitat que avaluïn la seva eficàcia.

Introduction: Over the last decade, there has been evidence of a two-way communication called the bowel-brain axis, which can alter mood through neural, endocrine and immunological pathways. Knowledge of the role of diet in modulating the composition and metabolic activity of the intestinal microbiota has led to the idea that the addition of certain probiotics and prebiòtics could alter intestinal bacteria and metabolites generated by fermentation. The funcional properties of fermented foods could modulate depression and anxiety through their action on some of the pathways linked to these mental disorders. Objectives: Review the available evidence on the role of fermented foods in the composition and activity of the intestinal microbiota and their relationship to depression and anxiety. Methodology: A thorough search was conducted through the Medline and Cochrane Library portals. Included are (i) observational or intervention studies in adult humans, (ii) with depression and / or anxiety and no other mental condition, (iii) studying the relationship between dietary probiotics and depression; and anxiety. The articles, which run from 2000 to 2020, include a probiotic intervention or retrospective observation through one (or more) fermented foods in healthy volunteers and validated studies proving CNS function. Results: A total of 9 studies were included in the review, of which 6 found a significant improvement in the measures of psychological responses. The probiotics L. casei, L. acidophilus, B. lactis, B. animalis, S. thermophilus, L. bulgaricus and L. lactis, administered through fermented dairy products, have been able to improve CNS function by decreasing the anxiety and depression in healthy adults. Discussion: Some bacterial strains of the genus Lactobacillus, Bifidobacterium, and Streptococcus appear to have an involvement in the brain-gut axis. The main courses of action are related to inflammation associated with increased intestinal permeability, microbial dysbiosis, HHA axis dysfunction, neuroactive substances, and dietary deficiencies. Interventions with fermented foods for the treatment of psychologic disorders have limitations and highlight the need for greater investment in clinical trials. Conclusions: The influence of fermented foods on depression and anxiety through the bowelbrain axis is increasingly demonstrated by their functional properties. However, clinical evidence is still limited and has some significant limitations. Future quality research is required to evaluate its effectiveness.