Atrèsia esofàgica i disfàgia en nounats: Aproximació a protocol de detecció i intervenció logopèdica
Other authors
Publication date
2020Abstract
L’atrèsia esofàgica, segons Masuya et al., és una de les anomalies congènites de
l’esòfag més comunes amb les que es troben els cirurgians pediàtrics (1). Aquesta
malformació consisteix en l’absència o falta de continuïtat de llum esofàgica (2) i es
produeix al voltant de les quatre setmanes d’edat de l’embrió, quan s’està formant
l’esòfag i la tràquea (3). El diagnòstic acostuma a ser postnatal tot i que es pot realitzar
de forma prenatal. Aquests nadons han de ser intervinguts quirúrgicament per tal
d’unir les dues parts de l’esòfag. Ladd (1944) i Gross (1953) classifiquen l’atrèsia en
5 tipus diferents, tenint en compte si hi ha o no presència de fístula traqueoesofàgica
(4).
La intervenció d’aquests nadons ha de realitzar-se des de l’inici mitjançant un
abordatge multidisciplinar, ja que aquests nounats tenen diverses problemàtiques
associades. Entre aquestes, la disfàgia és la que justifica la figura del logopeda en
aquest equip.
L’atrèsia esofàgica pot estar associada a diversos tipus d’anomalies que poden
provocar dificultats en la ingesta, destacant l’estenosi esofàgica com a objecte
d’estudi d’aquesta aproximació a protocol.
L’estenosi esofàgica és l’estrenyiment de l’esòfag com a conseqüència de la
correcció quirúrgica de l'atrèsia esofàgica. Aquest estretament dificulta el pas de
l’aliment de la boca a l’estómac provocant disfàgia (5).
Per tal d’abordar totes les problemàtiques de manera objectiva es planteja la
realització d’un protocol d’actuació interdisciplinar. A causa de les limitacions que
s’han trobat, aquesta investigació s’ha centrat exclusivament a la intervenció
logopèdica, deixant-la oberta a les aportacions de les diferents disciplines que
aborden totes les necessitats del nounat.
Aquesta aproximació a protocol té com a finalitat objectivar la importància del
tractament logopèdic des del diagnòstic, per detectar precoçment la formació
d’estenosi i així evitar la disfàgia, aportant les recomanacions logopèdiques
adequades a les necessitats del nounat i de la família. A la pràctica clínica s’ha observat que no hi ha un procediment objectiu per detectar l’estenosi i que la derivació
del nounat diagnosticat d’atrèsia esofàgica al servei de logopèdia és tardana.
D’aquesta manera s’evidencia la rellevància d’un tractament interdisciplinar en
aquests nadons des de l’inici.
La metodologia aplicada per a la realització d’aquesta aproximació a protocol ha
seguit l’estructura de la “Guía metodológica para la elaboración de protocolos
basados en la evidencia del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud”, que és la
que està reconeguda com a oficial a nivell estatal.
Aquesta elaboració ha consistit en una revisió bibliogràfica, l’anàlisi de 4 casos clínics
de l’Hospital Vall d’Hebron que inclou una petita valoració de les famílies i la realització
d’un focus group amb una clínica experta i un metodòleg.
Document Type
Project / Final year job or degree
Language
Catalan
Keywords
Logopèdia -- TFG
Infants nounats -- TFG
Trastorns de la deglució -- TFG
Pages
51 p.
Note
TFG del Grau de Logopèdia tutoritzat per Josep Maria Vila Rovira
This item appears in the following Collection(s)
- Treballs finals de grau [295]
Rights
© L'autor/a
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/