Avaluació dinàmica en realitats multilingües i multiculturals: una revisió

Abstract

Els canvis demogràfics als països occidentals en els darrers trenta anys han donat peu a un ràpid creixement d’infants bilingües. En algunes escoles representen la majoria d’alumnes i a Espanya, Irlanda i Itàlia s’han triplicat en els darrers anys (Armon-Lotem, Jong, Meir, 2015). Molts docents consideren que és una qüestió que no rep prou atenció i que no existeix una política educativa definida al respecte (Lasagabaster, Sierra, 2005). Hi ha experiències icòniques dins el sistema educatiu català: als penjadors de l’Escola Miquel Bleach no s’hi veu cap nom d’origen català; situada al barri d’Hostafrancs de Barcelona, té un 95% d’alumnat d’origen estranger. La Sínia és l’escola del barri del Remei de Vic i un reflex de la realitat multicultural de Catalunya. El centre té 420 alumnes i a les seves aules hi conviuen 21 nacionalitats i 27 llengües maternes. A les seves aules es parla català i castellà però també l’amazic, el wòlof, el francès, el haussa, l’àrab, l’hindi o el mandarí. El 90% dels alumnes són fills de persones immigrades. Els professionals de l’escola indiquen que quan s’estudia una casa el que fan amb els nens és preguntar-se si una casa catalana és igual a una casa de Ghana; els llibres sovint no reflecteixen la realitat. Si els logopedes avaluen un infant immigrant utilitzant un estímul visual, el nen pot no ser capaç de reconèixer objectes representats en aquest pel fet de tenir una realitat diferent a la seva llar. Les habilitats lingüístiques dels infants culturalment i lingüísticament diversos sovint són subestimades pels tests estandarditzats ja que aquests estan basats en una representació parcial de la realitat (DeLamo i Jin, 2011).

Aquest Treball de Final de Grau neix de l'interès i la necessitat d’avaluar i intervenir en aquells infants que no pertanyen a cap grup estadístic, a cap normalitat ni a cap realitat estàndard. Acostumem a pensar i generalitzar que els infants que provenen de famílies immigrants que s’incorporen al sistema educatiu del país d’acollida adquireixen la segona llengua amb rapidesa. Això però, no és així: el coneixement lingüístic que aconsegueixen aquests infants és bastant més pobre que els dels seus companys del mateix nivell sociocultural (Vila, 2001). Estudis d’Estats Units (Catts, et al., 2009) mostren que el 80% dels estudiants amb situacions culturals i lingüístiques diverses tenen un nivell de lectura per sota de la mitjana.