How and Why to make inclusion the main aim of extracurricular-activities

Abstract

The aim of this paper is to discuss the role of extracurricular activities in achieving an inclusive practice and their optimal application. It is divided in two sections. First, it provides factual knowledge about the existing benefits of these out-of-school practices, as well as engages in a discussion about the advantages of the multiple types of activities and the unequal accessibility to all children. Secondly, it studies national and worldwide models towards inclusion, which join these activities in the search for the adequate way of applying them. The purpose of the current study is to provide a fuller, more reliable picture of this important phenomenon than previous ones. This work is accomplished via interviews, which provide qualitative results to get closer to nowadays reality and contribute to different perspectives towards extracurricular activities, specially in more vulnerable areas. After obtaining the data and analysing it, we can conclude that out-of-school practices encounter many difficulties not only in the extracurricular activities in-situ but in the accessibility to them. In this sense, these lack of accessibility was found to have a huge impact in the making of an inclusive practice. Therefore, guidelines have been elaborated in order to aid both educational institutions and educators, foster inclusion since the very beginning.

Aquest article pretén debatre el rol de les activitats extraescolars per afavorir una pràctica inclusiva i obtenir una aplicació òptima. Es divideix en dos grans seccions. La primera proporciona coneixements contrastats sobre els beneficis existents d’aquestes pràctiques extraescolars, a la vegada que participa en un debat sobre els avantatges dels diferents tipus d’activitats existents, així com l’accessibilitat desigual pels infants. En segon lloc, l’article considera models inclusius en l’àmbit nacional i internacional, que serveixen de guia per les activitats extraescolars en la recerca de la forma adequada d’aplicar-les. Aquest estudi té lloc a través d’entrevistes, que comporten resultats de caràcter qualitatiu, que permeten acostar-nos a la realitat actual i contribueix a múltiples perspectives pel que fa a les activitats extraescolars, especialment en zones vulnerables. Després d’obtenir les dades i d’analitzar-les, podem concloure que les pràctiques extraescolars presenten múltiples dificultats més enllà de la mateixa activitat, com l’accessibilitat a aquestes pràctiques. En aquest sentit, la falta d’accessibilitat té un impacte molt gran en l’elaboració d’una pràctica inclusiva. Així doncs, hi ha hagut l’elaboració de directrius per tal d’ajudar tant institucions educatives com educadors a afavorir la inclusió des dels seus inicis.