Procediment per a l’ús de la teràpia d’electroestimulació neuromuscular aplicat a la disfàgia orofaríngia: revisió sistemàtica
View/Open
Author
Torrent Dávila, Patricia
Other authors
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Publication date
2019Abstract
Propòsit: La disfàgia orofaríngia és molt prevalent en pacients amb ictus, amb una
elevada morbimortalitat associada. L'electroestimulació neuromuscular (EENM) és un
nou tractament potencialment útil. Com que el nombre d’estudis ben dissenyats éslimitat,
no s’han establert els paràmetres d’estimulació òptims ni cap estudi previ no ha establert
unes “instruccions d’ús” per a la teràpia. L’objectiu d’aquest estudi ésrealitzar una revisió
sistemàtica en la pràctica de l’electroestimulació neuromuscular i trobar el procediment
més eficaç pel seu ús en pacients que pateixen disfàgia orofaríngia com a conseqüència
d’un accident cerebrovascular (AVC). Mètode: S’ha realitzat una revisió sistemàtica dels
estudis publicats del 2001 fins els 2019 sobre la EENM en pacients que han patit un
accident cerebrovascular. Cucarella i Vila (2017) ens van proporcionar un llista inèdit
amb els estudis que compleixen els criteris d’exclusió/inclusió i vam seleccionar els que
tenen els nivells d’evidència i recomanació més elevats. S’han inclòs un total de vint i
tres articles on afirmen l’eficàcia de la teràpia. Resultats: Hi ha una gran quantitat
d’estudis (47,8%) que consideren que la intensitat més òptima per la teràpia és la
motora, que s’han d’aplicar quatre elèctrodes distribuïts entre la musculatura
infrahioidea i la suprahioidea. A més a més, el mètodes és més eficaç amb un tractament
intensiu, és adir, amb 30 minuts o més de teràpia al dia i de manera consecutiva durant
cinc dies a la setmana. En un període de tres o quatre setmanes, és a dir, entre quinze i
vint sessions en total. En canvi, una minoria d’estudis (21,7%) ho apliquen a intensitats
sensitives. La majoria apliquen quatre elèctrodes en tota la musculatura o només en la
suprahioidea, però coincideixen que s’ha de fer un tractament intensiu, que duri un
mínim de tres setmanes. La teràpia és molt més efectiva quan es complementa amb la
tradicional. Conclusions: S’ha determinat un procediment amb evidència suficient
d’eficàcia. La EENM ha mostrat ser un tractament eficaç i segur en els pacients amb
disfàgia orofaríngia secundària a ictus.
Purpose: Oropharyngeal dysphagia is very prevalent in patients with stroke, with a high
associated morbidity and mortality. Neuromuscular electro-stimulation (EENM) is a new
potentially useful treatment. Since the number of well-designed studies is limited, the
optimal stimulation parameters have not been established or any previous study has not
established yet some "instructions of use” for the therapy. The aim of this study is to
implement a systematic review in the practice of neuromuscular electro-stimulation and
find the most effective procedure for its use, in patients suffering from oropharyngeal
dysphagia because of stroke. Method: A systematic review of the studies published from
2001 to 2019 on NMES has been performed in patients who have suffered stroke. All the
studies meet the exclusion / inclusion criteria established by Cucarella and Vila (2017), a
list that has been selected as unpublished and we selected those who have the highest
level of evidence and recommendation. A total of twenty three articles have been included
stating the efficacy of the therapy. Results: There are a lot of studies (47.8%) that
consider that the most optimal intensity for the therapy is the motor, that four electrodes
must be applied and distributed between the infrahyoid musculature and the suprahyoid,
besides, it has been seen that with an intensive treatment: with 30 minutes or more of
therapy per day and consecutively, for five days a week and about fifteen-twenty sessions,
it is when the methods are most effective. However, a minority of studies (21.7%) applied
it to sensitivity intensities. Most of them apply four electrodes to the entire musculature
or only to the suprahyoid musculature, but agree that intensive treatment must be done,
and which lasts for at least three weeks. The therapy is much more effective when it is
complemented with the traditional one. Conclusions: It has been determined a procedure
with sufficient evidence of effectiveness. NMES has proven to be an effective and safe
treatment in patients with oropharyngeal dysphagia secondary to stroke.
Document Type
Project / Final year job or degree
Language
Català
Keywords
Logopèdia -- TFG
Esòfag -- Malalties --TFG
Trastorns de la deglució -- TFG
Pages
35 p.
Note
TFG del grau de Logopèdia tutoritzat per Josep M. Vila
This item appears in the following Collection(s)
- Treballs finals de grau [295]
Rights
© L'autor/a
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/