Procediment per a l’ús de la teràpia d’electroestimulació neuromuscular aplicat a la disfàgia orofaríngia: revisió sistemàtica

Abstract

Propòsit: La disfàgia orofaríngia és molt prevalent en pacients amb ictus, amb una elevada morbimortalitat associada. L'electroestimulació neuromuscular (EENM) és un nou tractament potencialment útil. Com que el nombre d’estudis ben dissenyats éslimitat, no s’han establert els paràmetres d’estimulació òptims ni cap estudi previ no ha establert unes “instruccions d’ús” per a la teràpia. L’objectiu d’aquest estudi ésrealitzar una revisió sistemàtica en la pràctica de l’electroestimulació neuromuscular i trobar el procediment més eficaç pel seu ús en pacients que pateixen disfàgia orofaríngia com a conseqüència d’un accident cerebrovascular (AVC). Mètode: S’ha realitzat una revisió sistemàtica dels estudis publicats del 2001 fins els 2019 sobre la EENM en pacients que han patit un accident cerebrovascular. Cucarella i Vila (2017) ens van proporcionar un llista inèdit amb els estudis que compleixen els criteris d’exclusió/inclusió i vam seleccionar els que tenen els nivells d’evidència i recomanació més elevats. S’han inclòs un total de vint i tres articles on afirmen l’eficàcia de la teràpia. Resultats: Hi ha una gran quantitat d’estudis (47,8%) que consideren que la intensitat més òptima per la teràpia és la motora, que s’han d’aplicar quatre elèctrodes distribuïts entre la musculatura infrahioidea i la suprahioidea. A més a més, el mètodes és més eficaç amb un tractament intensiu, és adir, amb 30 minuts o més de teràpia al dia i de manera consecutiva durant cinc dies a la setmana. En un període de tres o quatre setmanes, és a dir, entre quinze i vint sessions en total. En canvi, una minoria d’estudis (21,7%) ho apliquen a intensitats sensitives. La majoria apliquen quatre elèctrodes en tota la musculatura o només en la suprahioidea, però coincideixen que s’ha de fer un tractament intensiu, que duri un mínim de tres setmanes. La teràpia és molt més efectiva quan es complementa amb la tradicional. Conclusions: S’ha determinat un procediment amb evidència suficient d’eficàcia. La EENM ha mostrat ser un tractament eficaç i segur en els pacients amb disfàgia orofaríngia secundària a ictus.

Purpose: Oropharyngeal dysphagia is very prevalent in patients with stroke, with a high associated morbidity and mortality. Neuromuscular electro-stimulation (EENM) is a new potentially useful treatment. Since the number of well-designed studies is limited, the optimal stimulation parameters have not been established or any previous study has not established yet some "instructions of use” for the therapy. The aim of this study is to implement a systematic review in the practice of neuromuscular electro-stimulation and find the most effective procedure for its use, in patients suffering from oropharyngeal dysphagia because of stroke. Method: A systematic review of the studies published from 2001 to 2019 on NMES has been performed in patients who have suffered stroke. All the studies meet the exclusion / inclusion criteria established by Cucarella and Vila (2017), a list that has been selected as unpublished and we selected those who have the highest level of evidence and recommendation. A total of twenty three articles have been included stating the efficacy of the therapy. Results: There are a lot of studies (47.8%) that consider that the most optimal intensity for the therapy is the motor, that four electrodes must be applied and distributed between the infrahyoid musculature and the suprahyoid, besides, it has been seen that with an intensive treatment: with 30 minutes or more of therapy per day and consecutively, for five days a week and about fifteen-twenty sessions, it is when the methods are most effective. However, a minority of studies (21.7%) applied it to sensitivity intensities. Most of them apply four electrodes to the entire musculature or only to the suprahyoid musculature, but agree that intensive treatment must be done, and which lasts for at least three weeks. The therapy is much more effective when it is complemented with the traditional one. Conclusions: It has been determined a procedure with sufficient evidence of effectiveness. NMES has proven to be an effective and safe treatment in patients with oropharyngeal dysphagia secondary to stroke.