L’espai com a eina educativa per aconseguir un aprenentatge significatiu i inclusiu

Abstract

Cap activitat és possible sense una estreta relació entre aquesta i l’espai on es desenvolupa. Totes les accions tenen lloc en un temps i un espai determinat, d’aquesta manera això passa també en l’acció educativa: l’aprenentage i l’ensenyament. Aquesta relació entre l’espai i l’aprenentatge no només és necessària sinó compementària, per la qual cosa podem dir que és una feina conjunta d’arquitectes i docents amb una finalitat compartida. És a dir, de la mateixa manera que les nostres accions condicionen l’entorn, també és l’entorn qui condiciona les nostres activitats. Aquesta recerca té com a objectiu descobrir com condiciona l’organització de l’espai en relació a la inclusió, l’autonomia, la pràctica significativa i les relacions socials entre infants, docents i famílies. En aquest treball s’ha comparat a través de l’observació dues escoles de la província de Barcelona, una d’elles ha fet modificacions en l’espai i l’altre només en la metodologia. Es pot concloure que l’espai és un agent important en l’educació per la qual cosa cal adaptar-lo a les necessitats i interessos de l’escola. L’espai, condiciona les relacions socials entre infants i docents i també té un paper important en l’educació emocional. Finalment, s’ha observat que també està implicat en la inclusió i la percepció que tenen els infants vers aquesta. Com diu Franck Locker (2013), construir una infraestructura innovadora és fàcil, el què és difícil és implementar el canvi que demanen aquests espais”.

No activity is possible without a close connection between it and the space where it is developed. All the actions take place in a certain time and space, this way also happens in the educational action: the learning and the education. This relationship between space and learning is not only necessary but compartmental, so we can say that it is a joint work of architects and teachers with a shared purpose. That is, in the same way that our actions condition the environment, it is also the environment that determines our activities. This research aims to discover how the organization of space in relation to inclusion, autonomy, meaningful practice and social relationships among children, teachers and families is conditioned. In this work we have compared through the observation two schools in the province of Barcelona, one of them has made modifications in space and the other only in the methodology. It can be concluded that space is an important agent in education, so it needs to be adapted to the needs and interests of the school. The space, conditions social relationships between children and teachers and also plays an important role in emotional education. Finally, it has been observed that it is also involved in the inclusion and perception of children towards it. As Franck Locker (2013) says, constructing an innovative infrastructure is easy, what is difficult is to implement the change that these spaces demand. "