Yo no quería ser un enfermo. De la comunitat a la presó, la vivència emocional de l'esquizofrènia

Abstract

La vivència emocional d’un brot psicòtic afecta a la percepció, consciencia, sentiments, comportament, sensacions i vincle amb l'entorn, que una persona experimenta durant el transcurs de la malaltia. L’objectiu d’aquest estudi ésanalitzar les necessitats comunes en les set persones que pateixen o experimenten esquizofrènia paranoide al centre penitenciari BriansI i quatre persones a medi civil, a l'Hospital psiquiàtric de Martorell. Descobrir a la vegada els àmbits d’intervenció dins l'educació social i el·laborar línies i estratègies d'intervenció. Les intervencions psicosocials on l'educador participa han demostrat la seva eficàcia en la millora del benestar de la persona, disminuïnt les possibles recaigudes, millorant la xarxa relacional i el funcionament social, dotant d'eines per superar inseguretats, pors i estigmatitzacions. És per això, que hi ha una necessitat d'actuació rellevant per part de l'educador social en l'àmbit de l'esquizofrènia, amb la finalitat de que l'educador pugui millorar la seva qualitat de vida, tenint en compte les necessitats, objectius i preferències de la persona ajudant de manera directa (mitjançant la relació amb el mateix) on precisi suport, amb l'objectiu de promoure una major autonomia a través de tasques de suport emocional, millora de consciència de malaltia, d'acompanyament, entre d'altres, sent el professional un element terapèutic. La metodologia s'estructurarà en tres fases. La primera d'elles, (fase I) partirà de l'anàlisi de documents i bibliografía sobre el fenòmen de la esquizofrènia. En segon lloc, (fase II) analitzar les funcions, rols, professionals que intervenen en centres penitenciaris i en medi civil amb persones que pateixen esquizofrènia. En últim lloc, (fase III) comparar les vivències a medi civil i medi penitenciari. Conèixer els elements clau en l'acompanyament dels professionals en el trastorn mental. Tot això, contrastat amb la vivència de la persona, què sent, què necessita i com elabora la situació de crisis. Les eines emprades contemplen lesentrevistes estructurades i semi-estructurades i diari de camp de l'observació participant, com a técnica d’apropament a la realitat aprofundint en dades quantitativesi qualitatives. 5 Eines qualitatives: 1. Enquestes 2. Entrevista 3. Histories de vida 4. Observació participant Eines quantitatives: 1.Entrevistes 2.Observació sistematitzada En relació a l'objectiu plantejat, s'obtenen característiques comunes entre el medi civil i el medi penitenciari, contemplant la desvinculació laboral de manera forçosa, el gran aïllament social, ocultar els símptomes de la malaltia i l'abús de substàncies estupefacents per evitar el patiment.

La vivencia emocional de un brote psicótico afecta a la percepción, conciencia, sentimientos, comportamiento, sensaciones y vínculo con el entorno, que una persona experimenta durante el transcurso de la enfermedad. El objetivo de este estudio es analizar las necesidades comunes en las siete personas que sufren o experimentan esquizofrenia paranoide en el centro penitenciario Brians I y cuatro personas en medio civil, en el Hospital psiquiátrico de Martorell. Descubrir a la vez los ámbitos de intervención dentro de la educación social y elaborar líneas y estrategias de intervención. Las intervenciones psicosociales donde el educador participa han demostrado su eficacia en la mejora del bienestar de la persona, disminuyendo las posibles recaídas, mejorando la red relacional y el funcionamiento social, dotando de herramientas para superar inseguridades, miedos y estigmatizaciones. Es por ello, que existe una necesidad de actuación relevante por parte del educador social en el ámbito de la esquizofrenia, con el fin de que el educador pueda mejorar su calidad de vida, teniendo en cuenta las necesidades , objetivos y preferencias de la persona ayudante de manera directa (mediante la relación con el mismo) donde precise apoyo, con el objetivo de promover una mayor autonomía a través de tareas de apoyo emocional, mejora de conciencia de enfermedad, de acompañamiento, entre otros, siendo el profesional un elemento terapéutico. La metodología se estructurará en tres fases. La primera de ellas, (fase I) partirá del análisis de documentos y bibliografía sobre el fenómeno de la esquizofrenia. En segundo lugar, (fase II) analizar las funciones, roles, profesionales que intervienen en centros penitenciarios y en medio civil con personas que padecen esquizofrenia. En último lugar, (fase III) comparar las vivencias en medio civil y medio penitenciario. Conocer los elementos clave en el acompañamiento de los profesionales en el trastorno mental. Todo ello, contrastado con la vivencia de la persona, qué siente, qué necesita y cómo elabora la situación de crisis. Las herramientas empleadas contemplan las entrevistas estructuradas y semi-estructuradas y diario de campo de la observación participante, como técnica de acercamiento a la realidad profundizando en datos cuantitativos y cualitativos. Herramientas cualitativas: 1. Encuestas 2. Entrevista 3. Historias de vida 4. Observación participante 7 Herramientas cuantitativas: 1. Entrevistas 2. Observación sistematizada En relación al objetivo planteado, se obtienen características comunes entre el medio civil y el medio penitenciario, contemplando la desvinculación laboral de manera forzosa, el gran aislamiento social, ocultar los síntomas de la enfermedad y el abuso de sustancias estupefacents para evitar el sufrimiento.

There is a wide variety of mental disorders that are characterized by changes in the level of thinking, perceptions, affections on the emotional level, behavior and ties with the environment. Among the great cases, schizophrenia and other psychoses, depression or bipolar disorders could be highlighted. We understand by emotional experience of a psychotic outbreak the perception, awareness, feelings and sensations that the person experiences during the course of the illness. Therefore, the objective of the work is to discover the psycho-social role that the figure of the educator has in front of people who suffer from a psychotic outbreak, specifically diagnosed with paranoid schizophrenia within the penitentiary environment, through a first-class experience Person during the completion of fourth-year practices and, secondly, doing research on what constitutes a mental disorder and what is the scope of intervention regarding the social educator, to be able to do also, a comparative With the civil environment. The psychosocial interventions in which the educator participates have demonstrated their effectiveness in improving the well-being of the person, reducing the possible relapses, improving the relational network and social functioning, providing tools to overcome insecurities, fears and stigmatization. For this reason, it will be necessary to discover if there is a need for action by the social educator, how, at what stages and to counteract, how the person lives it, what he feels, what he needs and how he develops the crisis situation. The methodology will be structured in three phases. The first, (phase I) will start from the analysis of documents and bibliography on the phenomenon of schizophrenia. Secondly, (Phase II) analyze the functions, roles, professionals who intervene in penitentiary centers and in the civil environment with people suffering from schizophrenia. Lastly, (phase III) compare experiences to the civil and penitentiary environment. Know the key elements in accompanying professionals in mental disorders. All this, contrasted with the person's experience, what he feels, what he needs and how he makes the crisis situation. The tools used include the structured and semi-structured interviews and the field diary of participant observation, as a technique of approaching reality, deepening quantitative and qualitative data. Qualitative tools: 1. Surveys 2. Interview 3. Life histories 9 4. Participant observation Quantitative tools: 1. Interviews 2. Systematized observation In relation to the objective raised, common characteristics are obtained between the civil mediation and the penitentiary environment, contemplating the forced separation of labor, the great social isolation, hiding the symptoms of the illness and the abuse of narcotic substances to avoid the suffering.