Acompañamiento a las familias en duelo por suicidio, desde la perspectiva del trabajo social

Abstract

Según la OMS en septiembre del 2019 uno de los principales factores de riesgo en el suicidio es la enfermedad mental entre los jóvenes y adultos. Este mismo estudio pone de relevancia que el suicidio no es un problema de los países pobres, sino que también se produce en los países con un poder adquisitivo alto, se extrae que se trata de un fenómeno global que tiene una afección a nivel mundial. En el año, en 2016, más del 79% de los suicidios se produjeron en países con ingresos bajos y medianos. Según INE (2015) la conducta suicida es un fenómeno complejo que genera una gran preocupación en la sociedad actual, y constituye un grave problema de salud pública, ya que se sitúa como la segunda causa de muerte en las franjas de edad de los 15 a los 29 años y la primera causa de muerte violenta en las personas de la tercera edad, de más de 60 años.

En Cataluña alrededor de 500 personas, según INE (2018) de éstas, una pequeña proporción son jóvenes y adolescentes. Actualmente es una problemática de gran tamaño a escala mundial La finalidad de realizar este trabajo es llevar una investigación fundamentada en teorías del suicidio que hablen de las necesidades que surgen a raíz de este hecho traumático, para los supervivientes, desde la perspectiva del acompañamiento del rol del trabajador social en Cataluña. Mediante la prevención, detección e intervención para ver las líneas de actuación que se realizan desde el TS sanitario. La finalidad es trabajar en un mismo objetivo: acompañar a construir vidas dignas de ser vividas.

Pensar en la muerte conlleva a reflexionar sobre qué puede aportar el profesional del Trabajo Social Sanitario, planteando funciones esenciales enfocadas al cambio. Los objetivos de la investigación se orientan en los protocolos existentes en la actualidad, como es el protocolo de riesgo de suicidio (CRS) y en el programa N’Viu de Cataluña y cuál es el papel del trabajador social en el acompañamiento de los familiares y el entorno más próximo En esta investigación se ha utilizado como metodología la revisión de documentos y se han consultado las siguientes bases de datos como fuentes principales: Dialnet, Sage Journals, PubMed, PsycInfo y Medline. Los criterios de la búsqueda han sido las palabras clave: Cataluña y proyectos en el resto de España, conducta suicida, acompañamiento familiar, trabajo social, abordaje sanitario y duelo.

Ante la escasa intervención des del Trabajo Social en Centros de Salud Mental y la ausencia del Trabajo Social en la intervención con adultos lleva a replantear qué puede aportar el Trabajo Social Sanitario como profesional social, estableciendo funciones esenciales para abordar este fenómeno tabú en ciertas culturas y tan estigmatizado en la sociedad actual.

Segons l'OMS al setembre del 2019 un dels principals factors de risc en el suïcidi és la malaltia mental entre els joves i adults. Aquest mateix estudi posa de rellevància que el suïcidi no és un problema dels països pobres, sinó que també es produeix als països amb un poder adquisitiu alt, s'extrau que es tracta d'un fenomen global que té una afecció a nivell mundial. L'any, en 2016, més del 79% dels suïcidis es van produir en països amb ingressos baixos i mitjans.

Segons INE (2015) la conducta suïcida és un fenomen complex que genera una gran preocupació en la societat actual, i constitueix un greu problema de salut pública, ja que es situa com la segona causa de mort en les franges d'edat dels 15 als 29 anys i la primera causa de mort violenta en les persones de la tercera edat, de més de 60 anys. A Catalunya al voltant de 500 persones, segons INE (2018) d'aquestes, una petita proporció són joves i adolescents. Actualment una problemàtica de gran dimensions a escala mundial.

La finalitat de fer aquest treball és portar una investigació fonamentada en teories del suïcidi que parlen de les necessitats que sorgeixen arran d’aquest fet traumàtic, per als supervivents, des de la perspectiva de l'acompanyament del rol del treballador social a Catalunya. Mitjançant la prevenció, detecció i intervenció per a veure les línies d'actuació que es realitzen des del Treball Social sanitari. La finalitat és treballar en un mateix objectiu: acompanyar a construir vides dignes de ser viscudes.

Pensar en la mort comporta a reflexionar sobre què pot aportar el professional del Treball Social Sanitari, plantejant funcions essencials enfocades al canvi. Els objectius de la investigació s'orienten en els protocols existents en l'actualitat com és EL protocol de risc de suïcidi (CRS) i en el programa N’ Viu de Catalunya i quin és el paper del treballador social en l'acompanyament dels familiars i l'entorn més pròxim.

En aquesta investigació s'ha utilitzat com a metodologia la revisió de documents i s'han consultat les següents bases de dades com a fonts principals: Dialnet, Sage Journals, PubMed, PsycInfo i Medline. Els criteris de la cerca han sigut les paraules clau: Catalunya i projectes en la resta d'Espanya, conducta suïcida, acompanyament familiar, treball social, abordatge sanitari i dol.

Davant l'escassa intervenció del Treball Social als Centres de Salut Mental i l'absència del Treball Social en la intervenció amb adults, porta a replantejar què pot aportar el Treball Social Sanitari com a professional social, establint funcions essencials per a abordar aquest fenomen tabú en unes certes cultures i tan estigmatitzat en la societat actual.

According to WHO in September 2019, one of the main risk factors in suicide is mental illness among young people and adults. This same study shows that suicide is not a problem of poor countries, but also occurs in countries with high purchasing power, it is extracted that it is a global phenomenon that has a global condition. In 2016, more than 79% of suicides occurred in low- and middle-income countries.

According to INE (2015) suicidal behaviour is a complex phenomenon that raises great concern in today's society, and is a serious public health problem, since it is ranked as the second cause of death in the age ranges of 15 to 29 and the first cause of violent death in seniors, over 60 years old.

In Catalonia around 500 people, according to INE (2018) of these, a small proportion are young and adolescent. Currently a major problem on a global scale.

The purpose of carrying out this work is to carry out an investigation based on suicide theories that speak of the needs that arise as a result of this traumatic event, for the survivors, from the perspective of accompanying the role of the social worker in Catalonia. Through prevention, detection, and intervention to see the lines of action that are carried out from the health Social Work. The purpose is to work towards the same goal: to help build lives worth living.

Thinking about death leads us to reflect on what the Health Social Work professional can contribute, proposing essential functions focused on change. The objectives of the research are guided by the protocols that currently exist, such as the suicide risk protocol (CRS) and the N’viu de Catalunya program and what is the role of the social worker in accompanying family members and the closest environment.

This research has used document review as a methodology and has consulted the following databases as main sources: Dialnet, Sage Journals, PubMed, PsycInfo and Medline. The criteria of the search have been the key words: Catalonia and projects in the rest of Spain, suicidal behaviour, family accompaniment, social work, health boarding and bereavement.

In the face of the limited intervention of the Social Work in Mental Health Centers and the absence of Social Work in adult intervention, it leads me to rethink what Health Social Work can bring as a social professional, establishing essential functions to address this taboo phenomenon in certain cultures and so stigmatized in today's society.