Identitat i cultura professional en l’Educació Social

Abstract

The aim of this exploratory analysis research is to know the opinion of the Spanish social workers on four important interesting topics for the profession: the value conflict management, the identity, the professional role and the importance of the socioeducational project planning. Regarding the characteristics of the social worker, this one often finds himself in situations that may involve the experience of some kind of conflict management. Not only detecting these situations becomes important, but also establishing material and human helping mechanisms to face the impact and the pressure that this job involves. For this reason, being the social work still a young profession, it must strengthen the concepts that make important its role into the current society. That is why the professional identity represents something to take in account to reach its aims. And this is an aim that must be built from the consensus of all. Not only this, socioeducational professionals must be more and more encouraged to adopt a reflexive attiude when it comes to investigation, in order to face with enough solvency and professionality the responsabilities assigned to them. Finally, the socioeducational project designs represent a valuable exercise, considering that we are in a changeable context in which, making a decision, by a team of professionals, cannot be spontaneous or improvisated.

Este es un trabajo de investigación sobre cómo se está consolidando la identidad profesional y qué tipo de profesionalidad se está construyendo a través del análisis de dos aspectos básicos: los conflictos de valor y las formas de planificación de los educadores sociales. Por esto, se ha realizado un cuestionario que se ha hecho llegar a los colegios de educación social en España. Por las características del perfil profesional del educador social, a menudo se encuentra con situaciones que implican la vivencia de un conflicto de valor, no sólo identificarlo es importante, sino también establecer mecanismos de soporte materiales como humanos para encarar con garantías el impacto y la presión que este hecho comporta. La gestión del conflicto de valor se encuentra estrechamente ligada con la consciencia identitària del colectivo profesional, por lo tanto, estudiar cómo lo resuelven i que materiales utilizan nos permitirá hacer una radiografía sobre el estado de la cuestión. Por otro lado, el diseño de proyectos es un ejercicio necesario que deben realizar los educadores sociales dentro de la complejidad de los casos y escenarios que afronta. Por esta razón, en función de cómo esta actividad sea integrada en la práctica laboral nos permitirá estudiar qué cultura profesional impera en el colectivo. Si más actuadora-aplicacionista, basada des de una lógica mecanicista. O bien, una cultura reflexiva-creadora (lógica sistémica) más adecuada a las particularidades de la actual realidad social.

Aquest és un treball d’investigació sobre com s’està consolidant la identitat professional i quin tipus de professionalitat s’està construint a través de l’anàlisi de dos aspectes bàsics: com gestionen els conflictes de valor i quina forma tenen de planificar la seva acció els educadors social. Per fer-ho, s’ha realitzat un qüestionari que s’ha fet arribar els col·legis d’educació social de l‘estat espanyol. Per les característiques del perfil professional dels educadors socials, sovint es troba amb situacions que impliquen la vivència d’un conflicte de valor, no només identificar-lo és important, sinó també establir mecanismes de suport tan materials com humans per tal d’encarar amb garanties l’impacte i la pressió que aquest fet comporta. La gestió del conflicte de valor està estretament lligada amb la consciència identitària del col·lectiu professional,per tant, estudiar com els resolen i quins materials utilitzen ens permetrà fer una radiografia sobre l’estat de la qüestió. Per la seva banda, el disseny de projectes és exercici necessari que ha de realitzar l’educador social dins de la complexitat dels casos i escenaris que s’enfronta. Per això, en funció de com aquesta activitat estigui integrada en la pràctica laboral ens permetrà estudiar quina cultura professional impera en el col·lectiu. Si més actuadora-aplicacionista, basada amb una lògica mecanicista. O bé, una cultura reflexiva-creadora (lògica sistèmica) més adequada a les particularitats de l’actual realitat social.