Show simple item record

dc.contributorUniversitat Ramon Llull. Institut Borja de Bioètica
dc.contributor.authorTerribas i Sala, Núria
dc.contributor.authorBusquets i Alibés, Ester
dc.contributor.authorCamacho Díaz, J. Antonio
dc.contributor.authorCambra Lasaosa, Fco. José
dc.contributor.authorCusi i Sànchez, Victòria
dc.contributor.authorFerrer i Salvans, Pau
dc.contributor.authorGabaldón Fraile, Sabel
dc.contributor.authorNogués i Carulla, Ramon M.
dc.contributor.authorRomán i Maestre, Begoña
dc.contributor.authorCarrera i Carrera, Joan
dc.contributor.authorOrdi Fernández, Joan
dc.contributor.authorPlana Borrás, Juliana
dc.date.accessioned2013-01-04T13:22:13Z
dc.date.accessioned2023-07-12T12:37:29Z
dc.date.available2013-01-04T13:22:13Z
dc.date.available2023-07-12T12:37:29Z
dc.date.created2012-10
dc.date.issued2012-11
dc.identifier.citationInstitut Borja de Bioètica. Consideracions sobre l'ojbecció de consicència. Bioètica & Debat. 2012; 18 (66):1-19
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.14342/817
dc.description.abstractDe nou l’IBB, fent un veritable exercici de diàleg bioètic i volent ser present en els debats sobre les principals qüestions que plantegen les ciències de la vida i de la salut, ofereix a la societat, a través d’un document elaborat pel seu Grup Interdisciplinari de Bioètica (GIB), elements de judici entorn de l’objecció de consciència, un tema d’actualitat sobretot arran dels canvis legals sobre la interrupció de la gestació aprovats l’any 2010. Es tracta de mirar l’objecció de consciència en els seus aspectes ètics i jurídics, tenint en compte que és un dret reconegut per les societats democràtiques i liberals i, alhora, de fer palesos els possibles límits ètics i jurídics del seu exercici, sobretot en l’àmbit de la salut, i en un context d’una societat moralment plural. El document té quatre grans parts: unes reflexions ètiques entorn de l’objecció de consciència; la perspectiva jurídica; l’objecció de consciència en l’àmbit dels professionals de la salut, i situacions de possible conflicte de valors en l’àmbit sanitari, diferents de l’objecció de consciència. Aquestes quatre parts estan emmarcades, a l’inici del document, per una justificació del tema i un apunt històric sobre el seu passat i el seu present; i es tanquen proposant deu conclusions que tenen, segons es diu explícitament, valor de síntesi per comprendre la posició del GIB de l’IBB sobre l’objecció de consciència.cat
dc.format.extent17 p.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Ramon Llull. Institut Borja de Bioètica
dc.relation.ispartofBioètica&Debat. 2012. Volum 18, Núm 66
dc.rightsAttribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
dc.rights© Institut Borja de Bioètica – URL
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.otherBioètica
dc.subject.otherÈtica mèdica
dc.subject.otherObjecció de consciència
dc.titleConsideracions sobre l'objecció de consciència
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscap
dc.subject.udc17
dc.subject.udc61


Files in this item

 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint