Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributorUniversitat Ramon Llull. Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés
dc.contributor.authorBelmonte Marí, Berta
dc.date.accessioned2025-07-30T06:34:55Z
dc.date.available2025-07-30T06:34:55Z
dc.date.issued2024-10-25
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.14342/5458
dc.description.abstractAquest treball d’investigació parteix de la hipòtesi que el fenomen conegut com a hikikomori podria representar una forma d’aïllament social extrem que afecta, potencialment, una part de la població juvenil. Es planteja que aquest fenomen es caracteritzaria per un aïllament voluntari i prolongat dins de l’àmbit domèstic, amb una evitació gairebé total de les relacions socials presencials. Tot i que s’associa habitualment amb el context japonès, es considera la possibilitat que aquest patró de comportament pugui estar emergint en altres entorns culturals, com podria ser el cas d’Espanya i, en concret, de Catalunya. La recerca es desenvolupa a partir del supòsit que l'hikikomori podria tenir un impacte rellevant en la salut mental, a més de disminuir la capacitat de relació social dels joves afectats. Aquestes possibles conseqüències i possibles causes mereixerien una anàlisi aprofundida. Així mateix, es planteja la hipòtesi que l’educació social podria jugar un paper clau en la comprensió i abordatge del fenomen, tant des de la perspectiva preventiva com en la intervenció directa. Es considera que els educadors socials podrien contribuir a reduir l’estigma vinculat a aquesta problemàtica i afavorir la creació d’entorns més inclusius i acollidors que facilitin la reintegració social. A partir d’aquest marc, l’estudi es proposa contrastar diverses hipòtesis relacionades amb les causes de l'hikikomori, les seves conseqüències i les estratègies d’intervenció desenvolupades al Japó i Catalunya. Finalment, es pretén examinar si hi ha similituds o diferències significatives entre les manifestacions del fenomen al Japó i Catalunya. A més, d’examinar si el marc teòric de l’educació social pot oferir una interpretació útil per a la seva comprensió i abordatge, especialment en relació amb la salut mental i l’àmbit social.ca
dc.format.extent212 p.ca
dc.language.isocatca
dc.rights© L'autor/aca
dc.rightsAttribution-NonCommercial 4.0 Internationalca
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/*
dc.subject.otherHikikomorica
dc.subject.otherAïllament social extremca
dc.subject.otherExclusió socialca
dc.subject.otherJoventutca
dc.subject.otherJapóca
dc.subject.otherCatalunyaca
dc.subject.otherEducació socialca
dc.subject.otherPressió socialca
dc.subject.otherComparativa internacionalca
dc.titleAïllament social extrem al Japó i comparativa amb Catalunyaca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc36ca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca


Ficheros en el ítem

 

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

© L'autor/a
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
Compartir en TwitterCompartir en LinkedinCompartir en FacebookCompartir en TelegramCompartir en WhatsappImprimir