Show simple item record

dc.contributorUniversitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
dc.contributor.authorPonce Parés, Joanna
dc.date.accessioned2023-11-03T09:40:09Z
dc.date.available2023-11-03T09:40:09Z
dc.date.issued2023-06
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.14342/3569
dc.descriptionTFG del grau d'Educació Infantil tutoritzat per Mireia Cívis Zaragozaca
dc.description.abstractÉs una evidència que la música és una part integral de la vida dels infants (Pérez, 2012). És més, diversos estudis manifesten la necessitat de proporcionar als infants experiències sonoro-musicals que afavoreixin a les seves capacitats perceptives, creatives, expressives i comunicatives (Alsina et al. 2008). En aquesta línia, Joaquim Maideu (1997) explicita que en la música intervenen de forma conjunta capacitats d’intel·ligència, memòria, percepció física i anímica, sensibilitat, imaginació i comunicació. Concretament, pel que fa al desenvolupament cognitiu, s’ha pogut demostrar com l’estudi de la música produeix beneficis cognitius, particularment relacionats amb la percepció i processament. No obstant, encara podem trobar molts neuromites relacionats amb aquest tema que no tenen fonamentació científica; com ara els beneficis en el desenvolupament intel·lectual dels nadons i dels infants que podria generar escoltar música clàssica o participar en classes de música durant els dos o tres primers anys de vida (Gluschankof i Moreno, 2017). Eugenia Costa-Giomi (2017) afegeix: La complejidad de la cognición musical, la sensibilidad sonora de los niños y el rol preponderante de la música en nuestra cultura hacen que la participación en actividades musicales sea un objetivo muy apropiado y aconsejable de la educación de los niños. És més, en aquest fragment Costa-Giomi puntualiza com la música té un paper rellevant en la nostra cultura, una qüestió que manifesta Albert Casals (2017) destacant el valor social de la música com a forma per a integrar-se a la comunitat. Concretament, afirma com els primers anys són claus en el procés d’enculturació i per això altament significativa la relació musical que estableixen una mare i el seu nadó. Però també posa en valor els primers jocs i vivències musicals comunitàries que es donen a l’entorn escolar. Finalment, destacar com la música influeix significativament en la funció corporal i de desenvolupament personal dels infants. María Cecilia Jorquera (2017) exposa com l’associació entre música i moviment ofereix un munt de possibilitats educatives que prenen importància en l’educació infantil, com ara el desenvolupament corporal i el seu control global i fi, la construcció de la imatge de si mateix i de la identitat personal. A tall de resum, s’ha demostrat com la música repercuteix directament en el desenvolupament cognitiu, social i cultural, corporal, i en la pròpia identitat dels infants, d’entre d’altres. Per aquest motiu, la present recerca d’investigació-acció pretén crear un pla d’acció educativa enfocat al desenvolupament musical dels infants en l’etapa d’educació infantil.ca
dc.format.extent50ca
dc.language.isocatca
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights© L'autor/a
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.otherEducació infantil -- TFGca
dc.subject.otherMúsica -- Ensenyament -- TFGca
dc.subject.otherRacons (Ensenyament) -- TFGca
dc.titleRacons musicals: les qualitats del soca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca


Files in this item

 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint