La posició transversal en el mètode pell amb pell en nadons prematurs tardans ingressats al Programa d’Hospitalització Conjunta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Abstract

El contacte pell amb pell consisteix en la col·locació del nadó en decúbit ventral sobre el tors nu del/a progenitor/a. L’evidència científica l’ha implementat com una cura essencial per tots els nadons, essent especialment beneficiosa pels nadons amb alt risc d’inestabilitat fisiològica, com poden ser els prematurs. El naixement de nounats d’aquestes característiques, requereixen un fort vincle entre recent nascut i progenitor/a, establint-se aquest pel contacte corporal i visual entre ambdós. La posició decúbit ventral en el contacte pell amb pell dificulta el contacte visual entre el binomi. L’estudi proposa una nova posició del prematur tardà, col·locat transversalment en el tors del/a progenitor/a, amb la qual augmenti el contacte visual i el possible vincle matern-patern filial. Objectius: Comparar l’efectivitat del contacte pell amb pell en posició transversal, envers el contacte pell amb pell en posició vertical en prematurs tardans ingressats dins el Programa d’Hospitalització Conjunta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Metodologia: Es desenvoluparà un estudi experimental, longitudinal, prospectiu, de caire analític, mitjançant metodologia quantitativa. La mostra d’estudi seran 70 recent nascuts prematurs tardans ingressats al Programa d’Hospitalització Conjunta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, separats aleatòriament en dos grups, un grup realitzarà el contacte pell amb pell en posició ventral i el grup restant, en transversal. S’analitzaran les dades dels signes vitals dels nadons durant la pràctica i, posteriorment, els progenitors respondran un qüestionari envers el vincle amb el seu fill/a. L’anàlisi estadístic d’aquestes dades es realitzarà mitjançant el programa informàtic SPSS.

Skin-to-skin contact involves placing the baby in a prone position on the progenitors naked torso. Scientific evidence has implemented it as an essential cure for all babies, being especially beneficial for babies with high risk of physiological instability, such as preterm infants. The birth of newborns with these characteristics requires a strong link between the newborn and the progenitor, and this is established by the physical and visual contact between both. Ventral decubitus position in skin-to-skin contact makes eye contact between the binomial difficult. The study proposes a new position of the late preterm infants, placed transversely on the torso of the progenitor, with which to increase eye contact and the possible filial maternal-paternal bond. Objectives: Compare the effectiveness of skin-to-skin contact in the transverse position, compared to skin-to-skin contact in the vertical position in late preterm infants admitted to the Programa d’Hospitalització Conjunta of Vall d’Hebron University Hospital. Methodology: An experimental, longitudinal, prospective, analytical study will be developed using quantitative methodology. The study sample will be 70 late premature newborns admitted to the Programa d’Hospitalització Conjunta of Vall d’Hebron University Hospital, randomly separated into two groups, one group will practice skin-to-skin contact in the ventral position and the remaining group, in transversal. Data on the vital signs of babies during the practice will be analyzed, and then the parents will answer a questionnaire about the bond with their child. The statistical analysis of this data will be performed using the SPSS software.