Quantitat òptima de salts en una sessió d'atletisme abans de perdre efectivitat

Abstract

El present treball tracta sobre conèixer la quantitat òptima de salts horitzontals en un entrenament com a factor de rendiment en atletes especialitzats en salts horitzontals, concretament el de longitud i carreres de curta velocitat. Els conceptes teòrics que es desenvolupen per a fonamentar l'estudi són: la fisiologia dels atletes i els seus respectius perfils de força, la pliometria, la fatiga, entrenaments per a millorar la força explosiva i mètodes d’avaluació d'aquesta. Mètode: Per respondre l'objectiu plantejat es realitza un estudi on la mostra (n=33 atletes) un dia fa un test de salt amb contramoviment (CMJ) i pentasalts per obtenir els seus valors màxims i un altre dia realitza l'estudi, repetint el CMJ i els pentasalts fins arribar a uns valors que indiquin que es troben en un nivell de fatiga submàxima. Resultats: Després de realitzar l'estudi es va obtenir que la mitjana de volum de salts és de 105 contactes. Però en l'anàlisi estadístic s'observen diferències significatives (p <0,05) en el volum de salts i el gènere i en el volum de salts i la tècnica. Conclusions: Pel que es pot concloure, per obtenir la màxima eficàcia i rendiment en un entrenament per millorar la força explosiva, el volum en una sessió ha de ser específic segons les característiques de cada atleta, tenint en compte el gènere i la tècnica en el moment de realitzar els pentasalts.

The present work deals with knowing the optimal amount of horizontal jumps in a training as a performance factor in athletes specialized in horizontal jumps, specifically the long jump and sprint races. The theoretical concepts developed to support the study are: the physiology of the athletes and their strength profiles, plyometrics, fatigue, training to improve explosive strength and methods for evaluating. Method: Answering the proposed main prupose, this study is carried out where the sample (n = 33 athletes) one day performs a counter movement jump (CMJ) test and pentajumps to obtain its maximum values and another day performs the study, repeating the CMJ and pentajumps until reaching values which indicate that are at a submaximal fatigability level. Results: After finishing the study, it was obtained that the average volume of 105 contacts. In spite of result statistical analysis significant differences (p < 0.05) were observed in jump volume and gender and in jump volume and technique. Conclusions: So it can be concluded, to obtain maximum efficiency and performance in a training to improve explosive strength, the volume in a session has to be specific according to the characteristics of each athlete, taking into account gender and technique at the time of performing the pentajumps.