Aproximació a la violència filio-parental: un fenomen emergent en la investigació psicològica

Abstract

La violència filio-parental (VFP) és un fenomen emergent en la nostra societat que necessita ser estudiat per millorar el diagnòstic i tractament. Per aquest motiu, es van portar a terme dos estudis que tenien l’objectiu de descriure l’ambient familiar dels adolescents que exerceixen VFP. En el primer estudi es va descriure les característiques sociodemogràfiques dels agressors. Van participar 77 pacients (49,4 % homes; edat mitjana de 15 anys) atesos a l’Associació Raíces. Es va utilitzar un qüestionari de dades sociodemogràfiques que va permetre establir una aproximació al perfil de l’agressor. Els resultats van mostrar no hi havia diferencies quant a sexe de l’agressor, que la VFP no es dóna únicament en l’adolescència i que en la majoria de casos no han cursat estudis més enllà de la E.S.O. Altrament, es va observar que pot aparèixer en totes les estructures familiars, que es donen els tres tipus de violència (econòmica, psicològica, física) sent la més predominant la psicològica i que ser testimoni o objecte directe de violència i consumir drogues són un factor de risc en l’aparició de VFP. En el segon, és va estudiar la relació entre la VFP i l’estil educatiu i la funcionalitat familiar. Van participar 15 pares i 35 mares de pacients atesos en diferents centres especialitzats. Es va utilitzar un qüestionari sociodemogràfic, el Perfil d’Estils Educatius i una escala de funcionalitat familiar. Els resultats van mostrar que: a) era més freqüent la violència cap a la mare; b) el rang d’edat de les víctimes oscil·la entre els 32 i els 62 anys; c) aquest tipus de violència pot aparèixer en totes les estructures familiars; d) els fills de les víctimes majoritàriament són adolescents; i e) es donen els tres tipus de violència (econòmica, psicològica, física) sent la més predominant la psicològica. Per altra banda, es va establir una relació entre l’aparició de VFP i l’estil educatiu familiar concloent que són famílies amb una tendència a un estil educatiu predominantment assertiu tot i l’absència d’estils educatius purs. Finalment, es va observar que són famílies amb una tendència a la funcionalitat familiar.

Child-to-parent violence (CPV), is an emerging phenomenon in our society that needs to be studied to improve diagnosis and treatment. For this reason, two studies were carried out for describing the family environment of adolescents who practice this kind of violence.

The first study described the sociodemographic characteristics of the aggressors. They participated 77 patients (49.4% men; average age of 15 years) attended in Asocciació Raíces. The sociodemographic questionnaire allowed an approach to the aggressor's profile. The results showed that there were no differences in the sex of the aggressor, that VFP was not only given in adolescence and that in most cases they didn’t studied beyond ESO. In addition, it was observed that it can appear in all family structures, which give the three types of violence (economic, psychological, physical) being the most predominant psychological and that being a witness or a direct object of violence and consuming drugs are a factor of risk in the appearance of VFP. In the second study, the relationship between CPV and the educational style of his family and family functionality was studied. They participated 15 fathers and 35 mothers of patients attended at different specialized centers. It was used a sociodemographic questionnaire, the Profile of Educational Styles and a scale of functionality. The results showed: a)the violence was more frequent towards the mother; b) the age range of the victims ranged from 32-62 years; c) this type of violence can appear in all family structures; d) the children of the victims are mostly in the period of adolescence and e) there was three types of violence (economic, psychological, physical) and the most predominant is psychological. On the other hand, it was established a relationship between the appearance of CPV in the aggressor and the educational style of his family, concluding that they are families with a tendency to a predominantly assertive educational style despite the absence of educational styles pure. Finally, it was observed that they are families with a tendency to a family functionality.