Mostrar el registro sencillo del ítem
Efectes de l’aferrament en la satisfacció conjugal: comparació de tres grups d’edat
dc.contributor | Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna | |
dc.contributor.author | Colomer Salvans, Alícia | |
dc.date.accessioned | 2020-03-05T09:35:31Z | |
dc.date.accessioned | 2023-07-13T06:33:39Z | |
dc.date.available | 2020-03-05T09:35:31Z | |
dc.date.available | 2023-07-13T06:33:39Z | |
dc.date.issued | 2019 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/20.500.14342/1471 | |
dc.description | TFG del grau de Psicologia tutoritzat per Núria Farriols Hernando | cat |
dc.description.abstract | Els objectius d’aquest estudi són observar l’impacte de l’edat en l’estil d’aferrament, estudiar el grau de satisfacció en la parella segons diversos grups d’edat, i predir quin dels quatre estils d’aferrament adult principals (segur, distant, preocupat i temorós) té major i menor satisfacció conjugal en cada grup d’edat. S’ha administrat el Qüestionari de relació (RQ Relationship Questionnaire) i l’escala DAS (Dyadic Adjustment Scale) per observar l’estil d’aferrament i la satisfacció en parella respectivament. La mostra ha estat formada per 184 participants dels quals 74 formen part del grup jove (17-29 anys), 56 del grup primera adultesa (30-49 anys), i 54 del grup segona adultesa (+50 anys). Els resultats no presenten diferències estadísticament significatives per cap de les hipòtesis, encara que s’observa un patró coherent amb la teoria. Tot i això, s’han observat diferències estadísticament significatives en els següents punts: el grup insegur és el que presenta majors nivells d’ansietat (χ2= 20,537; p= 0,000) i evitació (χ2= 36,210; p= 0,000); l’aferrament segur presenta major ansietat (χ2= 34,089; p= 0,000) i evitació (χ2= 56,406; p= 0,000) que l’aferrament preocupat, evitatiu o temorós a causa d’un desequilibri en el nombre de participants de cada grup; l’escala evitació de l’RQ influencia en el nivell d’ajust diàdic total de la DAS (χ2= 11,625, p= 0,040); l’escala consens de la DAS és la que més puntuació ha obtingut en l’ajust diàdic total (ρ= 0,849; p= 0,000) i l’escala expressió afectiva la que menys (ρ= 0,6818; p=0,000). Aquests resultats apunten que és important treballar en teràpia de parella l’aferrament de cada membre (sobretot l’insegur), el grau d’evitació que presenta, i el grau d’expressió afectiva conjugal o intimitat (sexualitat, mostres d’afecte, etc.). | cat |
dc.description.abstract | The objectives of this study are to observe the impact of the age on the attachment style, to study the degree of couple satisfaction according to different age groups, and to predict which of the four main adult attachment styles (secure, distant, worried and fearful) are the most and least satisfied in each age group. The RQ (Relationship Questionnaire) and the DAS (Dyadic Adjustment Scale) has been administered to observe the attachment style and the satisfaction respectively. The sample was formed by 184 participants of which 74 form part of the young group (17-29 years old), 56 of the early adulthood group (30-49 years old), and 54 of the second adulthood group (+50 years old). The results do not present statistically significant differences for any hypotheses, although there is a consistent pattern related with the theory. However, statistically significant differences have been observed in the following points: the group insecure is the one with the highest levels of anxiety (χ2= 20,537; p= 0,000) and avoidance (χ2= 36,210; p= 0,000); the secure attachment is most anxious (χ2= 34,089; p= 0,000) and prevented (χ2= 56,406; p= 0,000) than distant, worried and fearful because of an imbalance in the number of participants in each group; the avoidance scale of the RQ influences on the final dyadic adjustment of the DAS (χ2= 11,625, p= 0,040); the consensus scale of the DAS scored the highest punctuation on the final dyadic adjustment scale (ρ= 0,849; p= 0,000) and the affective expression scale had the lowest punctuation (ρ= 0,6818; p=0,000). These results indicate that it is important to treat in conjugal therapy the attachment style of each member (especially the insecure one), the degree of avoidance it presents, and the degree of affective expression or intimacy (sexuality, shows of affection, etc.). | eng |
dc.format.extent | 32 p. | cat |
dc.language.iso | cat | cat |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | |
dc.rights | © L'autor/a | |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
dc.source | RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) | |
dc.subject.other | Psicologia -- TFG | cat |
dc.subject.other | Aferrament (Psicologia) -- TFM | cat |
dc.subject.other | Satisfacció -- TFG | cat |
dc.subject.other | Parella -- TFG | cat |
dc.title | Efectes de l’aferrament en la satisfacció conjugal: comparació de tres grups d’edat | cat |
dc.type | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | cat |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.embargo.terms | cap | cat |
Ficheros en el ítem
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
-
Treballs finals de grau [295]