Relació entre les estratègies d’afrontament i la resiliència en la prevenció de l’estrès

Abstract

Les estratègies de prevenció de l’estrès són fonamentals per tal d’afavorir un procés d’envelliment satisfactori. Estudis recents han indicat que les estratègies d’afrontament centrades en el problema i la capacitat resilient correlacionen negativament amb els nivells d’estrès, en adolescents i persones grans. L’objectiu del present estudi consisteix en determinar la relació entre les estratègies d’afrontament i la resiliència en persones adultes, per tal d’optimitzar el procés d’envelliment. La mostra ha estat constituida per un total de 53 participants d’edats compreses entre els 50 i 65 anys, entre els quals hi ha 33 dones i 20 homes. S’ha avaluat el nivell d’estrès, la resiliència i les estratègies d’afrontament. Els resultats obtinguts mostren una tendència a presentar majors nivells d’estrès quan l’àmbit predominat d’estrès és l’entorn familiar i a obtenir nivells més baixos d’estrès quan les estratègies d’afrontament estan centrades en el problema, tant si són adequades com inadequades. Aquest tipus d’estratègies i la capacitat de resiliència tendeixen a estar correlacionades positivament. Cal destacar que els resultats indiquen que a major capacitat resilient menor nivell d’estrès, amb una correlació estadísticament significativa. La conclusió d’aquest estudi posa de manifest que les estratègies d’afrontament i la resiliència són dos factors fonamentals en la prevenció de l’estrès per tal de fomentar un envelliment satisfactori.

Stress prevention strategies are critical to fostering satisfactory aging. Research indicates that problem-focused coping strategies and resilient capacity correlate negatively with stress levels, in adolescents and elderly people. The objective of this study is to determine the relationship between coping strategies and resilience in adults, and thus optimize the aging process. The sample consists of 53 participants, including 33 women and 20 men. The level of stress, resilience and coping strategies have been assessed. The results show a tendency to present higher levels of stress when the predominant area of stress is the family environment and to obtain lower levels of stress when coping strategies are focused on the problem, whether they are right or not. Such strategies and resilience tend to be correlated positively. It should be noted that the results indicate that a higher capacity resilient lower stress level, with a statistically significant correlation. The conclusion of this study shows that coping strategies and resilience are two fundamental factors in the prevention of stress, in order to promote a satisfactory ageing.