Autisme d’alt funcionament: Assetjament escolar i relacions conflictives a les escoles ordinàries

Abstract

Segons la National Autistic Society (2000), l'assetjament escolar és considerat una de les majors barreres pel progrés i la participació d'alumnes que pateixen Trastorn d'Espectre Autista i que assisteixen a escoles ordinàries. L'estudi presenta una anàlisi de cinc casos de joves amb autisme d'alt funcionament que assisteixen a escoles ordinàries i tenen entre 10 i 15 anys, juntament amb la contextualització de dos professors, tres psicopedagogs i una psicòloga. A través de les entrevistes semiestructurades, s'han analitzat i descrit les experiències d'assetjament escolar i relacions conflictives i les intervencions que es porten a terme, i s'han identificat les necessitats dins l'entorn escolar quan hi ha assetjament escolar. Per concloure, s'ha corroborat que aquests joves no tenen relacions d'amistat sòlides i gratificants i que es troben poc integrants dins el grup, en solitud i rebutjats. També que el canvi d'institució no és la solució per la majoria de casos, que s'ha de portar a terme més educació socioemocional, plans de prevenció més exhaustius i finalment que les intervencions s'han de focalitzar tant en l'entorn escolar com en els dèficits centrals dels nens.

According to the National Autistic Society (2000), bullying is considered one of the biggest barriers to the progress and participation of students with Autism Spectrum Disorder who attend regular schools. The study presents a case analysis of five young people with high- functioning autism who attend regular schools and are between 10 and 15 years old, along with the contextualization of two teachers, three educational psychologists, and one psychologist. Through the semi-structured interviews, the experiences of bullying, conflicting relationships and the interventions that are carried out have been analysed and the identified needs in the school environment have been detected and described. In conclusion, it has been corroborated that these young people do not have strong and rewarding friendships and that they are hardly integrated in the group, most of them are alone and rejected. Also, it has been found that the change of institution is not the solution for most cases, that more socio-emotional education and more comprehensive prevention plans should be carried out and that interventions should focus on both the school environment and the children’s central deficits.