El dol en processos de deshabituació

Abstract

Grief has been a very vital process that has characterized the human being, being the species who interact with others and create intense relations ships. The human being is social and free by nature and sometimes this specific characteristic is the one that can lead it to make mistakes to feel judged socially or to feel integrated in the social paradigm in the cultural context. These mistakes often have links with the consumption of some addictive substances or behaviors that create addictions which cause some neural level changes that can’t be reverse. Altered biochemistry of the brain is what makes human behavior change and leads to a destructive dependence dynamic. Once the situation becomes unsustainable a break has to be made. One must begin a process to change those habits. This generates in the individual a number of sentiments of loss which are relationate with the grief; physical and psychological symptoms of abstinence syndrome. With all of this, we try to demonstrate that getting over this stage emotionally (and not only physically) is a vital need for all humans that have this problem, as they have lost everything that could define them and rebuild aside of all their old habits.

El duelo, ha sido un proceso vital que ha caracterizado la especie humana, la cual crea unos lazos con esas personas con las que interactúa y genera relaciones intensar. El ser humano es social y libre por naturaleza y, a veces, es esta propia característica la que le lleva a cometer errores de gran importancia con tal de sentirse valorado socialmente o por sentirse integrado en el paradigma social del contexto cultural. Estos errores, a menudo, tienen relación con consumo de sustancias adictivas o con conductas que crean adicción, las cuales producen unos cambios a nivel neuronal que no podrán revertirse. Se altera la bioquímica del cerebro, lo que hace que la conducta del individuo cambie y entre en una dinámica de dependencia destructiva. Una vez la situación es insostenible, se tiene que romper con esta. Hay que iniciar un proceso de desintoxicación. Esto genera en el individuo una serie de sentimientos Meritxell Bravo Pérez Grau en Educació Social 3 de pérdida, que los relacionamos con el duelo; y síntomas físicos y psicológicos, propios del síndrome de abstinencia. Con esto, se pretende demostrar que superar emocionalmente (y no solo físicamente) esta etapa es una necesidad vital para los individuos con esta problemática, ya que han perdido todo aquello que les identificaba y se tienen que recomponer al margen de sus viejas costumbres.

El dol, ha sigut un procés vital que ha caracteritzat la espècie humana, la qual fa uns lligams amb aquelles persones amb les que interactua i crea relacions intenses. L’ésser humà és social i lliure per naturalesa i, a vegades, aquesta pròpia característica és la que el porta a cometre errors de gran importància per tal de sentir-se valorat socialment o per sentir-se integrat en el paradigma social del context cultural. Aquests errors, sovint, tenen relació amb consums de substàncies addictives o amb conductes que generen addicció, les quals produeixen uns canvis a nivell neuronal que no podran revertir-se. S’altera la bioquímica del cervell, fet que fa que la conducta de l’individu canviï i entri en una dinàmica de dependència destructiva. Un cop la situació sigui insostenible, s’ha de produir un trencament amb aquesta. Ha d’iniciar un procés de deshabituació. Això generarà en l’individu una sèrie de sentiments de pèrdua, els quals relacionem amb el dol; i símptomes físics i psicològics, propis del síndrome d’abstinència. Amb això, es pretén demostrar que superar emocionalment (i no només físicament) aquesta etapa és una necessitat vital per als individus que tenen aquesta problemàtica, ja que han perdut tot allò que els identificava i s’han de reconstruir al marge de les seves velles costums.