Visualitzant per matèria "1"
Ara mostrant els elements 1-20 de 57
-
Amistat i pensament entre Georges Bataille i Maurice Blanchot: fites de l'itinerari vital i intel·lectual de Bataille prèvies a l'encontre amb Blanchot
(Ars Brevis, núm. 23 (2017), p. 27-39, 2017)Georges Bataille i Maurice Blanchot es conegueren personalment a principis de la dècada de 1940. L’amistat que establiren fou per a ambdós escriptors un estímul intel·lectual profund, que deixà empremta ... -
Argumentació creativa: la dissertació com a mètode d'aprenentatge de l'activitat filosòfica
(Actes de la 4a Jornada de Recerca, Docència i Innovació Docent, 2024-01-24) -
La biografia santfranciscana de G. K. Chesterton. El seu ressò a Catalunya
(Estudios Franciscanos, vol. 108, núm. 443 (setembre-desembre 2007), p. 437-452, 2007) -
Comment dire la langue? Note sur le féminin
(2016-02)Ponència presentada a les Jornades sobre "La Filosofia i la qüestió de la llengua" organitzades per la UB, la UAB i el Departament de Filosofia de la Universitat Paris VIII, els dies 18 i 19 de febrer del 2016 -
Contraescatología escéptica. Motivo fundamental del pensamiento de Odo Marquard y transiciones hacia Nietzsche
(Gregorianum, vol. 97, núm. 3 (2016), p. 579-604, 2016) -
Cristologia de Kierkegaard
(Revista Catalana de Teologia, vol. 20, núm. 1 (1995), p. 103-153, 1995)This study is an introduction to Kierkegaard's Christology. Although the Danish philosopher never wrote a theological essay upon the mistery of Christ, there are many of his Diary writings and of his ... -
De un monolingüismo a(l) otro. Sobre el mesianismo de la lengua en Derrida y Lacan
(Isegoría. Revista de Filosofía moral y política, 2024-07-09)Este artículo relaciona el pensamiento de Jacques Derrida con el de Jacques Lacan centrándose en determinados aspectos de sus respectivas obras. Sostengo que el concepto lacaniano de lalengua (lalangue), ... -
Educació i filosofia, entre la perplexitat i el neguit
(Aloma, 1998, Núm. 3, 1998) -
Educar des del testimoni: quan l'altre esdevé un referent
(Aloma, 2006, Núm. 19, 2006)El encuentro personal ineludible que precisa todo hecho educativo puede tener múltiples presencias y ausencias que harán que la experiencia de cada persona se viva con una cromática distinta, ... -
El concepte d'exposició sistemàtica de la ciència en la filosofia de G.W.F Hegel: Comentari d'alguns textos del pròleg a la Fenomenologia de l'Esperit i de la Lògica de l'Enciclopèdia (I)
(Comprendre: Revista catalana de filosofia, vol. 7, núm. 2 (2005), p. 23-62, 2005) -
El concepte d'exposició sistemàtica de la ciència en la filosofia de G.W.F Hegel: Comentari d'alguns textos del pròleg a la Fenomenologia de l'Esperit i de la Lògica de l'Enciclopèdia [II]
(Comprendre: Revista catalana de filosofia, vol. 8, núm. 1, p. 5-33, 2006) -
El mestratge educatiu en la filosofia política de Leo Strauss: en ocasió de la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior
(Aloma, 2005, Núm. 15, 2005-01) -
El Programa cultural de Josep Miquel Guàrdia i el projecte d'estudi de Joan Estelrich
(Estudis Romànics, Vol. 38 (2016), p. 185-212, 2016)Aquest article se centra, primer, en la figura de Josep Miquel Guardia, el seu contacte amb els estudiosos catalans de la Renaixença i les seves propostes culturals, especialment la catalogació i les ... -
El sentit de l’alteritat en l’àmbit socioeducatiu.
(2015-05-07)The human being needs the other to constitute his identity and to fulfill his essence: being loved. In the postmodern society, this relationship of interdependence has been underestimated and replaced ... -
El treball de Hegel durant el període de Frankfurt (1797-1800)
(Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (2004), p. 47-136, 2004) -
Entre foscors i clarors. La ‘mirada’ com a ‘exercici filosòfic’ a la Caverna de Plató
(Temps d'Educació, núm.42 (2012), p. 133-162, 2012)Aquest estudi pretén situar dins d’un context filològic, cultural i filosòfic l’«itinerari de la mirada» que llegim en la «narració de la Caverna» del llibre VII de La República de Plató. Amb aquest ... -
Entrevista a Octavi Fullat Genís: "Tota invenció ha de ser una invenció lliure"
(Aloma, 2006, Núm. 19, 2006) -
Estaurología dionisíaca. Nietzsche y las «metamorfosis mundanas» del cristianismo
(Gregorianum, vol. 100, núm. 3 (2019), p. 599-620, 2019)El siguiente trabajo trata de aproximarse reflexivamente ‒no histórico-filológicamente‒ a la cuestión de las relaciones entre el pensamiento de Nietzsche y el cristianismo. En cierto modo, quizá podría ... -
'Feeling' or 'sensing' the future? Testing for anomalous cognitions in clinical versus healthy populations
(Helyion, vol. 8, núm. 11, nov. 2022, 2022)In the study and treatment of psychosis, emotional intelligence (EI) and thinking styles are important patient characteristics for successful outcomes in clinical intervention. Anticipation of unpredictable ... -
Festa, filosofia, amistat
(Col·loquis de Vic XX - La Festa (2016) p. 23-50, 2016)