La doble focalitat de l'ètica: elogi de la subjectivitat i crida a l'objectivitat
Ver/Abrir
Autor/a
Otros/as autores/as
Fecha de publicación
1998Resumen
L'article vol afrontar l'aparent tensió entre el subjectivisme i l'objectivisme en el discurs ètic mostrant que, en realitat, cal reconduir aquestes expressions als termes de subjectivitat i subjectivització d'una banda, i d'objectivitat i objectivització de l'altra, per tal de fer veure que s'hi expressa la doble i irresoluble focalitat de la reflexió ètica. L'ètica és subjectiva i subjectivitzadora perquè només es dóna quan hi ha algú, un subjecte, que, assumint i exercint la seva intel·ligència i la seva llibertat, s'autorrealitza en la seva actuació. Alhora, l'ètica és objectiva i objectivitzadora perquè expressa la responsabilitat del subjecte humà davant del seu comportament que, un cop actuat, s'escapa ja de l'àmbit de la seva estricta possessió per passar a l'àmbit de la incidència efectiva sobre el món, incidència de la qual aquest subjecte és l'autor cridat a donar-ne raó. Així, l'ètica esdevé, alhora, un elogi de la subjectivitat i una crida a l'objectivitat.
Tipo de documento
Artículo
Versión publicada
Lengua
Catalán
Palabras clave
Páginas
18 p.
Publicado por
Universitat Ramon Llull. Càtedra Ramon Llull Blanquerna
Publicado en
Ars Brevis, 1998, Núm. 4
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
© L’autor/a
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/