L'educació física i la intel·ligència
Ver/Abrir
Autor/a
Otros/as autores/as
Fecha de publicación
2007Resumen
L a denominació Educació Física pot confondre la ciutadania respecte
dels veritables objectius psicopedagògics, orgànics i socioculturals
del comportament motor humà en l’educació integral de la
persona. La manca de valoració social de la matèria converteix la
recerca del prestigi en una lluita contínua contra la resta de disciplines
científi ques acceptades culturalment, i es tradueix en múltiples
situacions: l’utilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement
social o el volum de dedicació horària a la matèria. En- front d’aquesta
casuística, des d’un enfocament de camp de la psique humana,
es defensa que l’Educació Física és també educació intel·lectual. Així
es comprèn que l’Educació Física no és una activitat que realitza un
subjecte com a manifestació d’alguna facultat interna o cognoscitiva
que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva
signifi ca, per a l’ésser humà, construir-se psicològicament com a tal
persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligència
permet identifi car el caràcter multidimensional d’aquesta,
que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la conveniència del cognom de l’Educació: «Física». I, en segon
lloc, des d’un sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament
motor humà és educació intel·lectual que fon la sensorialitat
propioceptiva i esquelètica amb la temporalitat com a criteri d’èxit:
l’alumne, l’atleta o el jugador intel·ligent que realitza els moviments
en el moment oportú, independentment del nivell funcional rígid
o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest
plantejament teòric pretén superar la incertesa de l’edifi ci acadèmic
de l’Educació Física per bastir-lo en una futura comprensió antropològica
i humanista de la intel·ligència i del moviment:
... «La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia
humana sobreañadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre,
no sólo diferenciada por su específi ca contextura corporal y su particular
locomoción , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia
carrera es inteligencia.» (Cagigal, 1986, p.17).
Tipo de documento
Artículo
Versión publicada
Lengua
Catalán
Materias (CDU)
79 - Diversiones. Espectáculos. Cine. Teatro. Danza. Juegos. Deportes
Palabras clave
Educació física
Intel·ligència
Páginas
22 p.
Publicado por
Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Publicado en
Aloma, 2007, Núm. 21
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
© Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – URL
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/