Relació entre el tipus de tapering i la percepció de la fatiga durant les curses de muntanya

Abstract

La fase de tapering és un element clau en la planificació de l’entrenament i el control de les càrregues durant la temporada d’un corredor de muntanya per tal d’assimilar la fatiga acumulada i maximitzar el seu rendiment en la competició. Objectiu de l’estudi: Estudiar els efectes de diferents tipus de tapering sobre la fatiga durant les curses de muntanya. Metodologia: La mostra de l’estudi han estat 64 corredors/es que han respòs a un qüestionari (IPAQ modificat) a l’arribada de tres curses diferents (15 km, 25 km i 42 km) on se’ls demanava com era el seu volum, freqüència i intensitat d’entrenament quan no tenen cap competició propera i com havien modificat aquests components la última setmana abans de la competició. Al final del qüestionari a través de l’escala EVA-fatiga assenyalaven la seva percepció de fatiga durant la cursa amb un no del 1 al 10. L’anàlisi de dades s’ha fet amb el programa Excel agrupant els diferents models de tapering sorgits i analitzant-los en base a la fatiga que han proporcionat, quin ha estat el model més utilitzat en general i en cada cursa i com s’han manipulat els components de la càrrega. Resultats: Sembla ser que dels models de tapering més utilitzats, el que més redueix la percepció de fatiga és aquell on el volum d’entrenament disminueix i la freqüència i la intensitat es mantenen. Conclusions: Aquests resultats coincideixen amb el model de tapering que recomana la literatura científica anterior a aquest estudi. Especialment quan s’ha d’afrontar una cursa de mitja distància com una de 25 km, on l’eficàcia d’aquest model és més elevada.

The tapering phase is a key element in the planning of the training and the control of the loads during the season of a mountain runner in order to assimilate the accumulated fatigue and maximize its performance in the competition. Objective of the study: Study the effects of different types of tapering on fatigue during mountain races. Methodology: The sample of the study has been 64 runners who have responded to a questionnaire (modified IPAQ) upon the arrival of three different races (15 km, 25 km and 42 km) where they were asked how was the Their volume, frequency and intensity of training when they have no close competition and how they modified these components the last week before the competition. At the end of the questionnaire through the EVA-fatigue scale they indicated their perception of fatigue during the race with a number from 1 to 10. The data analysis was done using the Excel program by grouping the different models of tapering that arose and analyzing them based on the fatigue they have provided, which has been the most commonly used model in each race and how the components of the load have been manipulated. Results: It seems that the most commonly used tapering models, the one that most reduces the perception of fatigue is that where the volume of training decreases and the frequency and intensity are maintained. Conclusions: These results coincide with the tapering model that recommends the scientific literature prior to this study. Especially when facing a distance race of 25 km, where the effectiveness of this model is higher.