Can Generative AI reformulate students’ educational experience in Higher Education?

Abstract

Can Generative AI reformulate students' educational experience in Higher Education? Abstract. Artificial Intelligence (AI) has increasingly been explored in a wide range of technological and other scientific fields, but it has only recently started to be carefully considered in education. The countless possibilities that this digital technology may offer schools and higher education appear inspiring and groundbreaking. However, there is also a need to study the initial uses students make of easily available generative AI technologies. This article describes a research study carried out at the Faculty of Psychology, Education and Sports Science Blanquerna (University Ramon Llull) and provides evidence on how, how much and why university students naturally and spontaneously use generative AI. Qualitative data was collected from two groups of students (Psychology and Education undergraduates) through questionnaires and was analysed via Discourse Analysis (DA). Some conclusions seem to align with the recent literature and show the need to provide university students with initial training on AI, as well as highlighting the ethical risks and the potential difficulties involved in obtaining reliable information using generative AI tools, among other issues. Potential approaches to redesigning higher education students' experiences are also explored.

La Intel·ligència Artificial (IA) ha estat objecte d'estudi en diverses disciplines tecnològiques i científics, però darrerament ha començat a investigar-se al camp de l'educació. Les innombrables possibilitats que aquesta tecnologia digital pot oferir a les escoles ia l'educació superior sembla que són inspiradores i innovadores. Tot i això, també cal començar a estudiar els usos inicials que els estudiants fan de la fàcilment accessible IA generativa.

Aquest article descriu la investigació duta a terme a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i proporciona evidència sobre com, amb quina freqüència i per què els estudiants universitaris utilitzen la IA generativa de manera natural i espontània.

S'han recollit dades qualitatives de dos grups d'estudiants (graus de Psicologia i Educació) a través de qüestionaris i s'han analitzat mitjançant Anàlisi del Discurs (DA). Sembla que algunes conclusions estan alineades amb la literatura recent i mostren la necessitat d'una formació prèvia o inicial dels estudiants universitaris a IA generative, els riscos ètics que l'ús de les eines d'IA comporta i les dificultats potencials per obtenir informació fiable. S’exploren també les potencialitats de redisseny de l’experiència dels estudiants en l’educació superior.

La Inteligencia Artificial (IA) ha sido objeto de estudio en varias disciplinas tecnológicas y científicos, pero últimamente ha comenzado a investigarse en el campo de la educación. Las innumerables posibilidades que esta tecnología digital puede ofrecer a las escuelas y a la educación superior parecen ser inspiradoras e innovadoras. Sin embargo, también es necesario empezar a estudiar los usos iniciales que los estudiantes hacen de la fácilmente accesible IA generativa. Este artículo describe la investigación llevada a cabo en la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte Blanquerna (Universidad Ramon Llull) y proporciona evidencia sobre cómo, con qué frecuencia y por qué los estudiantes universitarios utilizan la IA generativa de forma natural y espontánea. Se recogieron datos cualitativos de dos grupos de estudiantes (grados de Psicología y Educación) a través de cuestionarios y se analizaron mediante Análisis del Discurso (DA). Algunas conclusiones parecen estar alineadas con la literatura reciente y muestran la necesidad de una formación previa o inicial de los estudiantes universitarios en IA generative, los riesgos éticos que el uso de las herramientas de IA conlleva y las potenciales dificultades para obtener información fiable. Se exploran también las potencialidades de rediseño de la experiencia de los estudiantes en la educación superior.