Èxit educatiu i pobresa: cercant camins per a la inclusió social
Otros/as autores/as
Fecha de publicación
2023-11Resumen
L’associació entre pobresa infantil i fracàs escolar planteja un repte molt important al Sistema Educatiu espanyol i català. La cronificació de la pobresa i els resultats preocupants en abandonament escolar prematur qüestionen l’efectivitat de les polítiques públiques i la capacitat real del Sistema Educatiu per fer-ne front. Per més que l’evolució del concepte inclusió i de les estratègies que cerquen millorar l’equitat educativa considera les situacions de necessitats educatives per raons de risc d’exclusió social, la complexitat del fenomen que es planteja obliga a ampliar la perspectiva de les polítiques públiques i l’acció social i educativa des de l’escola i més enllà de l’escola. Fruït d’aquest enfocament que vol atendre la multidimensionalitat de la pobresa i l’èxit educatiu, cada vegada més emergent internacionalment, la recerca analitza des d’un enfocament qualitatiu una mostra de 30 programes en 9 Comunitats Autònomes que,des de diferents orientacions i èmfasis, pretenen millorar l’èxit educatiu i la inclusió social. El resultats mostren 2 grans tipus de programes: uns centrats en l’enfortiment del capital cultural amb especial èmfasis en diferents modalitats de reforç educatiu; i altres centrats en el desenvolupament de capital social, amb activitats de major contingut cultural i relacional i, en ocasions, amb suport comunitari. La majoria d’activitats són promogudes per entitats social, molt centrades en l’atenció de necessitats, i per tant de caràcter menys comunitari o transversal del que seria aconsellable des de criteris de sostenibilitat i transformació social.
La asociación entre pobreza infantil y fracaso escolar plantea un reto muy importante para el Sistema Educativo español y catalán. La cronificación de la pobreza y los resultados preocupantes en abandono escolar prematuro cuestionan la efectividad de las políticas públicas y la capacidad real del Sistema Educativo para hacerle frente. Por mucho que la evolución del concepto inclusión y de las estrategias que buscan mejorar la equidad educativa considera las situaciones de necesidades educativas por razones de riesgo de exclusión social, la complejidad del fenómeno que se plantea obliga a ampliar la perspectiva de las políticas públicas y la acción social y educativa desde la escuela y más allá de la escuela. Fruto de este enfoque que quiere atender a la multidimensionalidad de la pobreza y el éxito educativo, cada vez más emergente internacionalmente, la investigación analiza desde un enfoque cualitativo una muestra de 30 programas en 9 Comunidades Autónomas que, desde diferentes orientaciones y énfasis, pretenden mejorar el éxito educativo y la inclusión social. Los resultados muestran 2 grandes tipos de programas: unos centrados en el fortalecimiento del capital cultural con especial énfasis en diferentes modalidades de refuerzo educativo; y otros centrados en el desarrollo de capital social, con actividades de mayor contenido cultural y relacional y, en ocasiones, con apoyo comunitario. La mayoría de actividades son promovidas por entidades sociales, muy centradas en la atención de necesidades, y por tanto de carácter menos comunitario o transversal de lo que sería aconsejable desde criterios de sostenibilidad y transformación social.
Tipo de documento
Artículo
Versión del documento
Versión publicada
Lengua
Catalán
Palabras clave
Páginas
20
Publicado por
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació Educativa i Professional
Publicado en
ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, Núm. 59 (3a. época)
Citación recomendada
Esta citación se ha generado automáticamente.
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
© L'autor/a
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/


